Falten tres dies per a l’inici del bloqueig, si em permeteu el neologisme. Perquè si d’acudir a un xat se’n pot dir xatejar, de llegir un bloc se n’ha de poder dir bloquejar. I si tots publiquem els nostres articles al bloc amb el mateix títol, a veure si això no és bloquejar el país. Jocs de paraules a banda, som a la recta final de la campanya. Els diaris segueixen tancats en les seves fortaleses (tret d’alguna excepció honorable com El Punt). De les darreres hores se’n pot destacar l’article que ahir va escriure Joan Puig en el seu bloc Ni vent ni gent. Brillant! Gràcies, Joan. Més d’un es va espantar en començar a llegir-lo (i jo també). Entre les darreres adhesions, el Col·lectiu 1707, el grup d’Arenys de Munt Skafam i molts altres. També Josep Maria Terricabras es fa ressò de la Crida a la seva pàgina web, que no està especialitzada en política sinó en filosofia, com tots deveu saber.
Més dades. L’article amb la Crida a la blogosfera sobiranista supera les 1600 lectures, però cal afegir-hi les lectures de la resta d’articles relacionats amb la campanya. Les adhesions enllaçades superen la vuitantena. La proposta gràfica de l’Elliot ja circula per la xarxa. El sistema RSS ha fet que la notícia hagi arribat a moltes pàgines amb gran nombre de visites que reben les notícies de Vilaweb. Tot és a punt, doncs, per a la recta final. Qui no tingui bloc que corri a obrir-ne un i a fer ping perquè aparegui a les llistes dels darres canvis. Feu-me saber on podrem llegir el lema "Jo també vull un estat propi" durant la setmana del 4 al 10 perquè us pugui incloure als enllaços.
Mentrestant, l’actualitat política segueix el seu curs. Els nostres representants tornen a la càrrega un cop superat el període de vacances (relatives). Uns ho fan recorrent a idees rovellades, gastades i amb poc suc, com Artur Mas, que torna a parlar de la casa gran del catalanisme. Com diria algun coblocaire, i si em permeteu la broma, es nota que no s’ha llegit el meu article Entrar a la casa gran del catalanisme. També Saura s’hi llueix quan parla de participació ciutadana i estatut. Com si allò que va demanar la gent tingués gaire a veure amb el que finalment s’ha aprovat. En quin món viu Saura? I Diana Garrigosa plega. Simptomàtic. La notícia es comenta tota sola. Quan tota aquesta campanya hagi acabat, parlarem del PSC que últimament ens està donant grans alegries que els portaran, segur, segur, a guanyar les eleccions per unanimitat. I també he llegit que hi ha un principi de distanciament entre EA i PNB que es veia a venir; jo diria que forma part del canvi al País Basc, i així ho vaig escriure en el seu moment.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats Xavier per la idea, i pel ressò que està tenint! La veritat és que em pensava, quan vaig veure la proposta, que no tindria tant èxit, però la cosa ha anat molt bé. Ara esperem que dilluns tinguem els cartutxos apunt i comencem amb força aquesta campanya! Jo, des del meu bloc, hi contribuiré. Sort!!
En la última actualització de l’Espurna del Sud, ja he fet la primera referència a la campanya. A veure si en aquests dies que queden encara s’hi afegeix molta més gent.
Jo també vull un estat propi !
Jo també vull un estat propi
Retornem del parèntesi estival amb les ganes renovades i més independentistes que mai.
Aquesta època de reflexió callada ha servit perquè la realitat hagi confirmat allò que presagiàvem uns mesos enrere: el nou Estatut és una “palterada” com una casa de pagès. Si el 9 d‘agost inaugurava la seva caminada triomfal cap al no res nacional, l’acompanyaven el desastre del Prat —no sé qui deia, quan es negociava el text estatutari, que allò dels aeroports no era tan important—, la pèrfida endossada d’immigrants de sotamà i, ara, l’actitud intervencionista de l’Estat en el procés d’adopcions i la retallada d’inversió en obres públiques a Catalunya un, gens menyspreable, 16 %. En tindrem molts més exemples, no en dubteu, això tan sols és el principi d’allà on ens està portant l’Estatut de la Moncloa.
I ara arriba la traca final amb unes eleccions en què cal decidir entre l’entronització de l’espanyolisme socialista del Baix Llobregat o el retorn d’aquells que durant 23 anys es van apropiar del concepte de nació, però que a l’hora de la veritat no van dubtat en decidir que era primer el patit que el país. Ho tenim difícil!
Però no volem ser pessimistes. Diuen que el camí cap a la plena sobirania avança a cops: dues passes endavant i una endarrere; amb el nou Estatut hem retrocedit, ara toca anar endavant, per això, i més que mai, també ens adherim a la campanya: “Jo també vull un estat propi”.
Aprofitant que parles del sistema RSS, sàpigues que si intento subscriur el teu bloc amb Bloglines, la resposta encara és que no troba cap canal RSS en el teu bloc. Suposo que es cosa de Wilabeb, però si algun lector, dels molts que deuen passar, sap quin problema tenim, que ens ho expliqui. Gràcies
Salut,
Jo també vull un estat propi
Al meu blog ( http:josepbarbera.ppcc.cat ) he publicat una idea per a continuar amb la campanya per la resta del país.
Ens enfrontem al que en Víctor Alexandre va batejar encertadament com a "els catalans de Lil·liput". Som-hi!!!!
Ja veurem quin impacte tindrà. Però en qualsevol cas, bona pensada.
Jo també m’adhereixo a la campanya
http://jmaguirre.blogspot.com
Josep M.
Endavant amb la campanya i felicitats.
La CCCP CREW, ens afegim a aquesta iniciativa del Xavier.
Salut Companys!