El PSC-PSOE té una arma de destrucció política massiva. La van posar a prova en el procés de l’estatut i els va funcionar. Zapatero havia dit en públic que respectaria l’estatut que sortís del Parlament. Això va marcar les regles del joc durant tot el procés, fins al setembre. Si els partits catalans eren capaços d’entendre’s entre ells, la feina anava endavant. Però Zapatero no va tenir cap mirament a incomplir la promesa, a fer-se el suec, amb perdó dels suecs. I aquest exercici pilot de pràctica mediaticopolítica estava destinat a provar fins a quina profunditat de l’hort es podia portar els catalans aprofitant que veníem d’una etapa tan fatídica com la que van ser les dues legislatures en mans del PP. Zapatero va entendre que ho poden fer tot i que tot és possible a Catalunya. Poden fer fora sis consellers d’un partit de govern, després poden fer fora el president de la Generalitat i posar-hi Montilla de candidat. Poden dir que Montilla és el més catalanista de tots, que els catalans s’ho creuran. I, sobretot, tenen carta blanca per a contradiccions. Poden fer tranquil·lament el contrari del que hagin dit, que no passa res. I és clar, això en política és una arma de destrucció massiva. Si un partit que enganya no rep un càstig, es pensarà que ho pot fer tot.
Tot i que el procés de gestació de l’estatut ha estat llarg, de resultat lamentable i digne de ser oblidat, suposo que encara no ha desaparegut de la memòria col·lectiva el lema de campanya del PSC-PSOE, allò de "sí, guanya Catalunya; no, guanya el PP". Doncs bé, un cop ha quedat clar que l’arma de destrucció massiva socialista funciona perfectament, no hi ha cap problema a votar al costat del PP contra els interessos de Catalunya quan es demana el traspàs a la Generalitat de la competència sobre l’aeroport. Qui no recorda els milions de vegades que des del PSC-PSOE es deia que ERC no podia votar el mateix que el PP? Qui no els recorda assegurant que tot allò que feia el PP era contrari als interessos de Catalunya? I ara què? Doncs ara, res. No passa res. Perquè compten amb una capacitat de reacció gairebé nul·la per part dels electors. Si l’incompliment de la promesa per part de Zapatero no va ser un impediment perquè tothom anés a votar sí a l’estatut, tot fa pensar que ara tampoc hi haurà vot de càstig. I això és una mala notícia perquè la sensació d’impunitat condueix al desencís, i el desencís condueix a l’abstenció. I tampoc passa res si es guanyen unes eleccions amb un 15% de participació. L’única cosa que passa és que la salut del nostre sistema democràtic es va deteriorant. És clar que per a segons qui només som un subsistema, i en el sistema principal hi estan més ben situats en cas que una mala salut democràtica provoqui l’extinció d’algunes espècies polítiques.
I per anar entrant en l’actualitat, permeteu-me que avui em refereixi a unes paraules de J.J. Navarro Arisa a l’Avui d’avui: "D’entrada, i només a tall d’exemple, ens podem fixar en els problemes i les factures pendents amb què es trobarà a la tardor el grup més descompensat i mancat d’un lideratge clar: Esquerra Republicana de Catalunya." Es pot afirmar això tranquil·lament tenint en compte que el PSC ha canviat un candidat amb un capital polític rendible com el president Maragall per Montilla, o que CiU continua essent un monstre bicèfal, sobretot des que Mas va pactar l’estatut a la Moncloa sense dir res a l’autobatejat pseudoxarnego d’en Duran Lleida? Realment, la insistència a embrutar la imatge d’Esquerra per part dels columnistes assalariats és maquiavèl·lica i plúmbica. D’altra banda, al mateix diari Joaquim Colominas escriu un article a la secció de política on reflexiona breument per una democràcia de qualitat. Un petit contrast.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què haurien de rebre un càstig? Si fan bé la seva feina, que és fer política i saber moure els ressorts del poder.
Si algú mereix un càstig és el poble català, i ja el va rebent pel devant i pel darrera, simplement perquè s’ho mereix.
Ui ui quines rabietes quan es reconegui a Euskalherria el dret a l’autodeterminació (encara que sigui en un preàmbul) però a ningú se li treuen les castanyes del foc si no hi lluita.
Si vols jugar has de jugar. Sino cap a casa a pagar hipoteca.
Moltes vegades Xavi he fet referència a la crosta (PSOE) ja que és una maquinària perfectament dissenyada par a aniquilar Catalunya.
Tot aques desgavell ve de la transcició “democràtica” conec moltíssima gent que vota la crosta i que no tenen cap consciència politico-cultural, només perquè són simpàtics.
Ésel mal de la nostra manca de cultural, encara hi ha molta gent que pensa que l’esquerra té una superioritat moral.
De fet la crosta ha fet molt mal a Catalunya, si repassesim les vegades que al,congrés de diputats de Madrid ha votat contra els interessós de Catalunya ens esgarrifariem.
Però com diu Xavier Roig, els catalans no portem el burro darrere del cotxe per casualitat, des de lo de l’estatut he arribat a la conclusió que som un poble tonto, abans quan m’ho deien em dolia, però veig que és veritat.