Blog d'en Xavier Mir

Gairebé tres-centes persones han llegit la crida a la blogosfera independentista. A la vostra dreta hi teniu el llistat de les adhesions que m’heu fet arribar en aquests tres dies de difusió de la iniciativa. En el blocs de Vilaweb ja té una presència notable gràcies a l’adhesió entusiasta de persones com en Pau Comes i molts altres, cada cop més. Però la proposta s’ha de continuar divulgant. Hauríem d’aconseguir que fos visible com a notícia, a banda de ser-ho com a post en diversos blocs. Personalment, n’he informat tants mitjans com he pogut, però el millor que podria passar és que la iniciativa es desvinculi del meu bloc i passi a ser una idea col·lectiva. Cal fer el salt, també, als mitjans impresos i audiovisuals. Qui no escrigui en cap bloc té l’opció d’enviar cartes als diaris tant per informar-ne els dies de difusió com per posar en pràctica la proposta del 4 al 10 de setembre; o també es pot trucar als espais radiofònics amb participació dels oients per divulgar-ho. Per fer-me saber on apareixeran els escrits, podeu introduir un comentari al bloc o escriure’m un correu (teniu l’enllaç just a sota de cada entrada, en vermell). Si convertim aquesta proposta individual en col·lectiva i anònima podem aconseguir que arribi a molta gent.

Els objectius d’aquesta iniciativa són diversos, però el més destacat és augmentar la presència del debat sobiranista en els mitjans, on sovint les qüestions de cada dia es tracten des d’un punt de vista que menysprea una alternativa en forma d’estat propi. Massa sovint es dóna per fet que l’estructura administrativa de l’estat espanyol és la natural, de la mateixa manera que es considera la llengua castellana com a llengua d’intercomunicació per defecte i per consens. Cal que els mitjans evitin reduir l’opció de l’estat propi a un tret distintiu d’un partit concret. És la societat en general, al marge del partit que cadascú pugui votar, qui té el dret de saber que hi ha una alternativa. No és cert que una reforma d’estatut sigui el màxim a què podem arribar. No és cert que hagi de ser per força l’estat espanyol qui gestioni l’aeroport o qui tingui competències en immigració. Com tampoc és cert que sigui inviable a Catalunya una consulta com la de Montenegro. Per tot això, cal normalitzar la via de l’estat propi, culminar la descriminalització de l’independentisme que es va iniciar fa uns anys amb la dissolució de Terra Lliure i la renovació d’ERC. Cal posar el debat sobre la taula.

Per fer-ho, cal el suport dels mitjans, uns mitjans que sovint s’escuden en una mirada reduccionista de la realitat social per dir que l’independentisme és minoritari i d’aquesta manera simplifiquen el debat sociopolític. Cal un cop d’efecte als mitjans, no per fer cap proclama sinó per demostrar l’actualitat, el suport social real i la necessitat del debat sobiranista.

Per un estat propi!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!