El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
S’HAN MUDAT EN OBLIT
La duresa relativa,
no gens menyspreable,
amb la que reps
l’envestida
de les ones,
et fa admirable
i quasi heroi.
A mitja tarda t’assetgen
les gavines,
els fongs,
i les meves misèries quotidianes,
anònim rocam de l’espigó.
Al límit del suportable
acceptes quatre merdes,
grogues màcules
i melangies…
…com l’home vell
que llença el fil de niló,
mentre un ca matusser
espera
l’improbable miracle
de la pesca.
S’han mudat en oblit
tot el caramull de neguits
que ens commovien anit.
Veure les estratègies de les coses i la natura configura la pròpia estratègia de viure, la resistència quotidiana i la coalició de febleses per aconseguir fortaleses relatives.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i els neguits retornen i ens fan sentir humans,potser. D’on treus el temps per a treballar, escriure per a tu i per a nosaltres, viure la família, participar activament de la cultura … i tantes altres coses… Ets admirable!. Una abraçada i a dormir aviat.
Sóc un escriptor de contes i blocaire des de fa poc. Et convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, a l’adreça http://jmtibau.blogspot.com. Faig comentaris, penjo fragments de contes i també proposo jocs literaris, amb premis inclosos. Anima’t a participar-hi.
Molta fe.
Després: la sorra, la platja, els peixos, la vida…
Un altre dia, hi faran un hotel.
Que estàs bé?
tots som pops !!!