Saül Gordillo www.saul.cat

Amb el cap cot, Ruiz-Gallardón i Zapatero apareixen avui a les portades dels diaris (amb aquesta foto d’Efe). Cara de decepció, que contrasta amb l’alegria que expressava la delegació espanyola en conéixer la primera i la segona votacions. Els diaris destaquen que la victòria de Londres és un triomf polític de Blair enfront del seu rival europeu, el president francès Chirac, que ha vist amb major decepció que l’espanyola com fracassava el projecte de París 2012.

Lectura política 1. Zapatero ha pagat la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq, mentre Bush ha donat suport a Toni Blair. Jacques Chirac també ha pagat la seva oposició al conflicte a l’Iraq, i el rebuig a la política exterior dels Estats Units. Chirac està debilitat. Zapatero no gaire, almenys internament, però la seva política internacional no brilla, com si diguéssim. En canvi, els amics Blair i Bush s’ajuden, i no els va gens malament. Tot el contrari.  

Lectura política 2. ETA ha jugat contra la candidatura Madrid 2012. Albert de Mònaco, el Grimaldi que regna ara, ha fet una pregunta de llibre que ha hagut de respondre ZP sobre l’amenaça terrorista d’ETA (referint-se al recent cotxe bomba a l’estadi de La Peineta de Madrid) i la seguretat d’uns hìpotètics Jocs Olímpics a la capital espanyola. El president Zapatero ha respost amb convicció que la seguretat estaria garantida, i que l’evolució de les coses (és a dir, el procés de resolució del conflicte basc) apunta a una "reducció i final" de la violència terrorista.

Lectura política 3. El fracàs de Madrid, en clau catalana. Des de mitjans excèntrics de Madrid ahir mateix ja es va començar a donar les gràcies a Carod-Rovira per l’èxit de qualsevol de les ciutats candidates menys Madrid. Els hi cou, l’estirabot del líder d’ERC. Recordeu que ells van respondre amb un boicot (sembla ser inexistent, finalment) al cava català. He sentit Pasqual Maragall i Artur Mas que han sortit a felicitar Londres i ha encoratjar Madrid perquè mantingui la seva candidatura per a futures edicions. El problema és que si els Jocs del 2012 es fan al continent europeu, difícilment es faran també els del 2016. Amb la qual cosa, Madrid hauria de mirar l’horitzó del 2020, sent molt optimistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!