Saül Gordillo www.saul.cat

CiU designa Montserrat Candini [web i bloc] com a candidata al Senat. És la notícia en clau calellenca. Perquè Calella, la meva ciutat, no té cap diputat ni cap senador. Més enllà de Francesc Frutos, actualment en una progresiva segona línia política a IU com a dirigent del PCE, Calella s’ha de remuntar als temps del convergent Ramon Bagó —durant els anys vuitanta— o, per buscar un refernt històric, als de principi del segle passat, quan el calellenc Ròmul Bosch i Alsina va arribar a ser efímer alcalde de Barcelona, per trobar personalitats d’una certa rellevància pública. Avui, amb la designació de Candini, Calella és més a prop de tenir una ciutadana a la cambra alta espanyola. Com a calellenc, me n’alegro. Perquè encara que el Senat no tingui el pes ni la funció que hauria de tenir, la presència de la regidora Candini a Madrid pot ajudar a obrir alguna porta i desbloquejar algun assumpte local. Calella no va sobrada d’influències ni suports públics, sincerament. I qualsevol aportació ha de ser benvinguda, encara que Candini estigui a l’oposició perquè, tot i haver guanyat les eleccions, s’ha quedat fora del govern pel pacte subscrit entre el PSC i ERC, socis durant els vuit anys anteriors a l’Ajuntament. La política té aquestes coses. Hauria estat designada candidata al Senat si ara ocupés l’alcaldia de Calella? En tinc dubtes. Però amb això no vull dir que ser senadora sigui millor que ser alcaldessa. Simplement que allò que pot semblar un fracàs —quedar-se a l’oposició tot i guanyar— fa el tomb i dóna peu a una nova etapa en la carrera política d’aquesta dona propera, il·lusionada, enèrgica, preparada i… sobiranista. Felicitats, Montse.