Joan Ignasi Pla, a qui
han fet dimitir de prisa per afavorir la renovació al
PSPV, és el protagonista de la jornada. Renovació, renovació… és una manera agosarada de dir-ho.
Joan Lerma presidirà la gestora dels socialistes valencians, la qual cosa és un retorn al passat, encara que sigui provisionalment. Pla i
Piqué són els exemples més recents de com les gasten les direccions centrals de les sucursals polítiques als Països Catalans. El PP a tot arreu. El PSOE, a les illes i el País Valencià. El cas del Principat és diferent, perquè el PSC no és el PSPV. Almenys de moment.
La caiguda de Pla coincideix amb el dia en què es posa en marxa la precampanya televisiva de Zapatero, amb un anunci que deixa ZP en només Z. Una cara amable, aquesta de Zapatero, que no s’adiu gaire amb la tossuda realitat de les seves polítiques diàries. Que li ho preguntin a Maragall, a Pla, a Rodríguez Ibarra o a Bono mateix.
O als socialistes de Navarra que es van quedar sense el seu tripartit.
El passat dissabte en un article a La Vanguardia en Xavier Bru de Sala insinuava que el President Maragall va plegar contra la seva voluntat essent victima d’un xantatge.
És possible que hi hagi hagut un "cop d’estat" a Catalunya i que no ens haguem immutat?
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com