Dissabte. 58a Nit de Santa Llúcia. La Festa de les Lletres Catalanes al Palau de Congressos de Barcelona, convertit en plató televisiu [vídeo]. Un miler de persones [fotos]. Sopar posterior extraordinari. La cuina catalana té estrelles de relleu. La nova fornada va forta. Una cultura amb aquesta cuina és molta cultura. Els premiats, un luxe [ACN: Lluís-Anton Baulenas guanya el 49è Premi Sant Jordi de novel·la amb “El nas de Mussolini”] Els acomplexats hi haurien d’assistir, a la Nit de Santa Llúcia. Un país amb aquestes lletres té molta volada. Les lletres i la cuina van lluir en un context privilegiat. Els que associen llengua, cultura i identitat catalanes a nostàlgia i naftalina també hi haurien d’haver assistit. L’acte, impecable, és una mostra de modernitat, d’altíssim nivell. Modesta, però potent. La cerimònia va funcionar. Era el primer cop que m’hi convidaven, i vaig quedar gratament sorprès. Els discursos també hi van acompanyar. Els institucionals del President del Parlament, Ernest Benach, i el del President de Catalunya, José Montilla, aquest últim acabat d’arribar de Madrid [ACN: Montilla destaca a la 58a Nit de Santa Llúcia que la cultura és “l’esperó” per seguir treballant amb “rigor i fermesa”]. L’aterratge de Montilla, després d’hores d’intensa negociació pel finançament a La Moncloa, és una gran metàfora. Motiu de referència en les intervencions d’alguns dels premiats. Finançament just. Dignitat nacional. Miquel Calçada i Jaume Nolla, el senyor Marcel·lí d’en Toni Clapés, van apretar. Com toca. A la taula, un cop saludats, petonejats i abraçats, compartim conversa amb una colla de periodistes i membres de l’Òmnium de Badalona, una de les seccions de referència per a demostrar que la renovació i rejoveniment de l’entitat és realitat. L’Òmnium és viu, i recull el millor d’aquest catalanisme vinculat a la cultura que necessita el país en temps de crisi. La dada, aportada per l’Oleguer Serra, és determinant. Un 35% dels socis (uns 5.000) s’han incorporat a l’Òmnium en els últims quatre anys. Entre 300 i 400 socis mensuals entren i renoven l’entitat. Molts d’ells, joves. Perquè a les butaques del plató de TV3 en què dissabte es va convertir el Palau de Congressos (això ho hauria retransmès en directe la televisió pública sense Mònica Terribas a la direcció? oi que no?) no només hi havia patums, les grans patums de la cultura catalana, sinó les generacions que vindran. Que ja apreten.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La literatura catalana vestida de negre i ben negre.
Alhora negre de color de dòl per les darreres matances i que les que pensen continuant propiciant.
Fins ara amb portat en dignitat el taüt i mostren a les generacions futures la continuació de com portar-lo.
Tot en tal de no pedre el dòl de la mort perseguida allunya del roig viu i el verd esperança.
Per ser la “Festa de les Lletres Catalanes” de debò els premis haurien de ser a obra editada, per exemple. No entenc per què Òmnium s’involucra en negocis editorials.
Com vestits d’ànima negra i negre dòl del negre fosc
com els enterradors que han estat sempre i ejerxeixen
i imprescindibles col.laboradors de l’actual atzucat on ens trobem.
El finançament mai serà prou, per què les partides es guanyen o perden quan s’arreglen.
I una partida ben plantejada i amb regles favorables sempre es guanya i no necessita demanar finançament per què té la capacitat de generar el recurs propis i autofinanar-se fins l’infinit.
I si està plantejada per a pedres és pedrà caent amb el pou cego qualsevol finançament.
Qui tracta de col.laborar a enfrontar i fer de la catalanitat una qüestió contrària a la valencianitat col.laborant tanmateix amb l’anulació de la personalitat pròpia del País Valencià i la mort com a poble?
Sempre pot semblar més fàcil el finançament per subvencionar la pobresa i en conseqüència la seva proliferació, que ensenyar a peixcar i aturar-la de rel.
Saül! Crec que va ser una demostració de força d’Òmnium. Després d’uns anys dubtosos, ara sembla que torna a ser el que mai hauria deixat de ser.
Per cert, no et vaig saludar, encara que estava a la taula del costat…:S
Saül, en comptes d’aquest castellanisme d'”apreten”, podries dir “collen”, “pressionen”, “empenyen”…