Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Mitjans de comunicació i política.
Els mitjans de comunicació estan cada vegada més pressionats, més subjectes al poder i al context polític. Els públics i els privats. L’últim episodi és el de Carles Francino, que havent prestat els seus serveis a la causa, ara rep el premi. Un premi que ha sorprès el propi afortunat. És d’aquelles Primitives multimilionàries que surten molt de tant en tant. Rellevar Iñaki Gabilondo a la Ser no és cap broma. Però el poder mediàtic i polític que gestiona aquesta gent, tampoc ho és. Això va de debò. Són paraules majors.
La qüestió és que Prisa col·loca el jove Gabilondo (63 anys) com a aposta informativa forta a la cadena Cuatro, i Francino torna a can Polanco per la porta gran. Diuen que fins i tot ell està espantat. Prudentment espantat. Deu ser el vertígen que genera saber que canvies els estudis de Sant Joan Despí pels de Gran Via a Madrid. És passar de fer el joc al PSC a fer-li-ho al PSOE. Paraules majors. (Quanta guerra que havia donat el presentador quan manava CiU a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i tanta submissió quan han estat els progres els que s’han apoderat de "la teva", que és la nostra, si és que hi ha televisió d’algú.)
Mentrestant, en el petit país que és Catalunya, el mateix dia de la bomba informativa, s’ha produït un petit esclat que ha quedat absolutament tapat pel tàndem Francino-Gabilondo. Resulta que l’Agència Catalana de Notícies, que ha sobreviscut malgrat les penúries de l’última etapa pujolista, anunciava l’obertura d’una corresponsalia a Madrid. Una cosa menuda, però a la qual jo li dono un alt valor simbòlic. (Digueu-me il·lús.)
El periodista Roger Pi de Cabanyes ocuparà tal corresponsalia. Això és notícia aquí, en aquest petit país nostre. En qualsevol país normal, ja hauria resultat un escàndol saber que l’agència pública d’informació del país no tenia corresponsalia a la capital del país veí, del principal país veí, vull dir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què me’n dieu dels canvis a Catalunya Ràdio? Se’n va en Clapès no estalviava crítiques a ningú. Arriba en "Somnifer" Barril (excolumnista de El País) Arriba l’esportiu Bernat "millor any" Soler (pregunteu-li com va tractar el tema de la selec. d’hoquei al seu programa de la SER)
Quin descans!
Sóc una envejosa. Ho sé. No podia suportar la seva permanent morenor. Sempre tan posat i tocat, tan perfecte , tant ecuànim, tan bon noi. Això si sempre serio. No fos pas que un somriure li fes traició i el món fos imperfecte, les arrugues existissin i les cares fossin demacrades. Potser en el decorat espanyol hi quedarà més bé tanta aparença.
Sort que el seu fill feia de dolent a ” El vent del Pla” . Tanta bondat enfavava.
De totes maneres potser si que és un bon noi vestit de diumenge i prou.