Saül Gordillo www.saul.cat

Les dones són les que manen. I la dona de Pasqual Maragall no n’és l’excepció. Diana Garrigosa va estripar el carnet del PSC quan el partit va triar José Montilla com a candidat a la Presidència de la Generalitat, finiquitant així el seu marit com a cap de cartell a Catalunya [L’esposa del President Maragall estripa el carnet del PSC]. Els designis de Zapatero s’havien fet realidaz. En el seu moment es va defensar ?per progre, liberal i tolerant? la fugida com a militant de l’exprimera dama, adduint que la parella del polític tenia total llibertat per fer el que considerés al marge de Maragall, que a finals d’agost del 2006 encara era president de la Generalitat. Un any i pocs mesos després del gest de la senyora Garrigosa [Roc Fernàndez (CDC): Diana Garrigosa: això és una dona], és Maragall qui segueix les passes de la seva dona. Aquest divendres ha anunciat en el programa de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio que s’ha donat de baixa del PSC. No paga la quota des de fa temps, però ho ha esbombat ara. El cop de porta de Maragall [wiki] ha estat sonor, i inclús ha distret l’atenció de la política catalana, que estava pendent de la conferència nacional que Esquerra celebra aquest dissabte a Barcelona. El mateix dia que el dirigent dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, formalitzava una renúncia forçada de prisa per a renovar el PSPV [Que li diguin a Pla si Zapatero és tan amable], Maragall anunciava el seu divorci definitiu amb un partit amb el qual històricament ha tingut problemes. Provenen de l’època d’alcalde de Barcelona. Cap novetat.

Una rèplica més de la sotregada que la política catalana va experimentar amb el maleït Estatut(et). La sortida de Maragall de can Nicaragua és un capítol més d’aquesta història. Un capítol previsible, i que ha fet reaccionar el PSC amb "respecte i afecte". Esquerra també mostra "respecte" per la decisió. Però el més imprevisible està per venir. Potser avui. I no em refereixo a la conferència nacional d’ERC.