Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: Les animalades d’El Mundo
Autora: Elena Martínez (Madrid, 1983) ha estudiat periodisme a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Durant els anys de carrera va fer pràctiques a COM Ràdio i va col·laborar a la revista Nova Ciutat Vella. Posteriorment ha treballat a l’agència Europa Press i actualment és al departament de premsa d’una productora teatral de Barcelona. Ha guanyat diversos premis literaris en poesia i prosa catalana i castellana, entre els quals destaca especialment el Primer Premi de Poesia Catalana (Batxillerat i Cicles Formatius) dels Jocs Florals de Barcelona 2001. Ha col·laborat en diverses ocasions amb Ara Llibres.
Editorial: Ara Llibres
Apunt:
> «Un racista en el País Vasco se hace del PNV, no del PP. Un racista en Cataluña se hace de CiU o de ERC, nunca del PP». Federico Jiménez Losantos, 25/12/2003.
> «En 1936 el líder del Partido Nacional- Socialista, Adolf Hitler, ignora el Tratado de Versalles, al que califica de injusto, se rearma, apelando al derecho de Alemania a tomar sus propias decisiones. (?) Mutatis mutandi, en diciembre de 2003 el socialista Maragall pierde las elecciones autonómicas y se echa en brazos del independista Carod-Rovira, interlocutor de ETA en Perpiñán, con quien suscribe un pacto de exlusión del PP y deriva de Cataluña hacia el soberanismo. (?) Mutatis mutandi, la Guerra Mundial no se produce, nadie detiene el avance hitleriano y hoy formamos todos parte de un glorioso Tercer Reich, pacífico cual camposanto.» Isabel San Sebastián, 25/1/2006.
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema no és El Mundo o la Cope. A tots els països hi ha extremistes bojos que difonen teories inversemblants i proven d’escampar l’odi. Però aquesta gent, a les democràcies avançades tenen un seguiment molt minoritari i un impacte gairebé nul. Perquè a les democràcies avançades la gent té una formació i no s’empassa acríticament allò que li serveixen. Perquè a Espanya aquesta gent tenen tant de seguiment? Perquè arriben a determinar la política del govern i l’oposició espanyols? Doncs perquè a Espanya la democràcia és prima com un paper de fumar, la tradició democràtica ve d’ahir mateix. A més la ideologia liberal és pràcticament inexistent. Un dels punts centrals d’aquesta ideologia, sobre la que es basen les societats obertes és, segons paraules de George Soros, l’aceptació per part de tothom que ningú està en posessió de la veritat absoluta. I a Espanya això no és així. El Mundo i la Cope tenen la veritat absoluta. Però també El País i gran part de la societat espanyola que segueix a cegues allò que diuen els mitjans de la seva corda. A Catalunya, el perill és acabar caient en el mateix parany. Per evitar-ho crec que hauríem de deixar de preocupar-nos pel que diuen aquests mitjans i treballar activament per fer de Catalunya una autèntica societat oberta: econòmicament, social i cultural. Aquest és el primer pas cap a la nostra independència d’Espanya.
Que responeu? Enllaç