Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: José Montilla. Radiografía de la calma
Autor: Juan Ramón Iborra (Granada) és periodista i fotògraf. Des del 1976 va treballar a Madrid en diversos mitjans de premsa escrita i també a Televisió Espanyola com a reporter i realitzador de documentals per als serveis informatius. El 1991 es va traslladar a París, on va viure durant 9 anys, dedicant-se en exclusiva al gènere de l’entrevista de fons i a la fotografia. En els seus anteriors llibres, Confesionario i Confesionario 2, ha recollit les seves trobades amb cinquanta escriptors. A Detrás del arco iris va dibuixar un perfil del novel·lista Terenci Moix. Els seus retrats han estat publicats en el suplement dominical d’El Periódico de Catalunya i al propi diari, a l’Expresso de Lisboa, Paris Match, Herald Tribune i The New York Times. Ha estat subdirector d’El Periódico de Catalunya. Actualment resideix a Baracelona.
Editorial: Planeta
Apunt: "Juan Ramón Iborra, a partir de una serie de largas entrevistas en exclusiva con José Montilla, nos ofrece el retrato más profundo y lleno de matices que jamás se ha hecho del actual candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat. Es el mismo Montilla quién nos cuenta su infancia entre los olivos de Iznájar, repasa su época de alcalde en Cornellá y su período como ministro de Industria del gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero y nos cuenta por qué decidió abandonar el ministerio para enfrentarse al reto de las elecciones autonómicas catalanas. Montilla habla claro y no se esconde de ningún tema. Reflexiona sobre el hecho de aspirar a convertirse en el primer presidente catalán no nacido en Cataluña y nos explica sus ideas sobre el futuro de Cataluña y España."
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur que les idees sobre Cataluña i España són del sr. Montilla, o són les de l’ideari socialista? Si són aquestes, no cal llegir el llibre. Més que res, també, per això de el futuro de Cataluña y España. El futur de Catalunya lligada a Espanya és clarament una absència de futur, perquè Espanya és sinònim d’espoli, decadència, decrepitud i mort com a país. El progrés de tots dos països dins el mateix estat és inviable, incompatible. L’expectativa de futur de l’un és l’absència de futur de l’altre. Mai progressaran junts, sinó en detriment lún de l’altre. Per tant, no es pot parlar de futur en positiu per a tots dos. Com es deia, això? Un oximoron?
jo és que prohibiria els llibres sobre polítics i diferents tipus de candidats en zel. Quan penso que amb el paper que gasten és podrien fer 186.000.000 d’avionets de paper i llençar-los des d’el Tagamanent, m’ esgarrifo, i si penso que inclús es podria aprofitar per embolicar el berenar de tots els nens del Benelux, m´esgarrifo i corprenc (alhora). I jo li dic al Saura: "tu, Saura, tu que ets tant sostenible, podríes declarar els llibres sobre candidats, atemptat ecològic?".
…encarnació de la ganseria, exposició del fetge i les galtes… de tot un partit.
Diu que el promocionaren a Frankurt aquest llibre?
Només cal llegir l’apunt tristíííííííííííííííísim i anticatalà (Molt Honorable President de Catalunya Francesc Macià, allà on hi siguis no ploris).
Ara en diuen "calma"!!!
És un acudit????