Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Llibre rebut: “Història social de l’excursionisme català”
Títol: Història social de l’excursionisme català. El fanquisme
Autor: Francesc Roma i Casanovas (Sant Martí de Centelles, 1963) va estudiar història contemporània i
sociologia. A principis dels anys noranta va començar a investigar la
història de l’excursionisme a Catalunya i després va seguir amb
l’estudi de la muntanya des del punt de vista de la nova geografia
cultural. En el transcurs d’aquesta recerca va doctorar-se en
geografia, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i després a
l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. De les seves
darreres publicacions cal destacar Salvador Llobet i Reverter: la geografia entre ciència i passió (2000); Els Pirineus maleïts. Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals (2000); Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc (2001); Llegendes de la natura (2002), El paradís indicible. La representació de Montserrat a l’edat moderna (2002), Del Paradís a la Nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX (2004) , El Montseny. 50 itineraris a peu (2004); Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades (2006) i Josep Milà. L’amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra (2008).
Edita: Cossetània
Apunt: “Acabada la guerra civil, l’excursionisme inicia una lenta recuperació
enmig d’un context de repressió política i cultural. De tota manera,
durant els quaranta anys que repassa aquest volum, serà un fet social
en constant creixement. Quan l’any 1976 es produeixi el centenari de
l’excursionisme organitzat a Catalunya, aquesta realitat haurà canviat
tant que gairebé es podrà pensar que era molt diferent de
l’excursionisme de principi dels anys quaranta. Durant el franquisme es
produeix la transició més important del fet excursionista català. En
aquest període, l’excursionisme esportiu acaba imposant-se sobre
l’excursionisme científic i s’inicia la conquesta dels cims més
importants del planeta. Mentrestant, les entitats prenen cartes en
alguns assumptes relacionats amb el medi ambient, i emprenen la via de
l’ecologisme. Anàlogament, cada vegada més es van perdent les seves
vel·leïtats científiques, tot i que es conserven els interessos
culturals.”
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’autor s’atrevix a trencar un mite. Durant molts anys la creença que l’excursionisme en temps del franquisme va estar un fogar d’opositors al règim s’ha mantingut com una veritat inamovible. Ell aventura la tesi que no ha estat ben bé així, que hi ha més de mite que de realitat.
Potser caldrà revissar altres mites i descobrir que en aquest país no som tan valents com ens creiem i que els opositors reals al franquisme han estat molts menys dels que ens han fet creure.