Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: "Catalanisme federalista"
Autor: Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 1960) [bloc] és viceprimer secretari i portaveu del PSC. Regidor de Cornellà de Llobregat (1987-1991). Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995). Sotsdirector del Gabinet de Presidència del Govern (1995-1996). Diputat al Congrés per Barcelona (1996-1999). Diputat al Parlament de Catalunya des de 1999, és des de 2003 el Portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi. Militant socialista des de 1977, és membre de la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Escriu habitualment en la premsa catalana i espanyola.
Edita: Fundació Rafael Campalans
Apunt: "Aquest llibre respon a una consciència clara de quina és la nostra realitat, de les seves necessitats i les seves aspiracions. I, sobretot, respon a una idea clara de país. A un projecte per al present i per al futur de Catalunya, que els socialistes catalans tre ballem per fer realitat, cadascú des del lloc que li correspon i que volem compartir amb la majoria de la societat catalana. Miquel Iceta és un polític constructiu. Ho fa tenaçment, a partir de les idees, de l’experiència, de la realitat i d’un projecte polític contrastat. Són aquestes les qualitats que l’han convertit en una persona clau per entendre l’evolució de la política catalana durant els darrers anys. Qualitats demostrades de manera eloqüent en les seves intervencions i reflexions, ara recollides en el volum que teniu a les mans."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha millor comentari per a les boutades del PSC que aquest article de l’Alfons López Tena de divendres:
—
Bwana Maleni
Alfons López Tena · Público · 21/12/2007
La ministra de Foment -i no de moment- ha regalat el desdoblament d’una carretera de 8 Km als indígenes que pasturen a les seves possessions del nord-est espanyol, de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva. Quatre anys ha costat, i així els nadius han pogut assaborir i acostumar mica en mica els seus insolidaris caparrons a la idea del doble carril i a la generositat espanyola, que tot seguit dedicarà els seus esforços a l’accés a Fornells de la Selva, encara pendent.
Entre Álvarez i els seus no menys generosos predecessors del PP porten 13 anys per a un tren de 700 Km, més temps ja del que es va trigar en construir el transiberià al segle XIX, de 8.000 km. Cal entendre-ho: si no els alimentem amb comptagotes, aquests inesgotables catalans s’inflen i demanen més, una miqueta dels 19.200 milions que cada any els espolia Espanya, un aeroport intercontinental, un port competitiu o trens cap a Europa.
És una tàctica elemental, ja utilitzada amb profit per Espanya amb els moros amics del protectorat del Marroc: com més triguin a aconseguir el que volen, més trigaran a desitjar una altra cosa, i així més s’acostumaran a pidolar i llepar, llepar, llepar, amb seny i moderació. Fins aquí podíem arribar, com si amb quatre anys per a vuit quilòmetres els catalans no en tinguessin prou! Podria ser pitjor, que no es queixin. Podria guanyar el PP, o l’home del sac. Així que, pel seu bé, millor que votin el partit de Bwana Maleni. Si guanya Zapatero guanya Catalunya. Bis.