L’esprint final, el meu article d’avui al diari Avui:
Llei de consultes, del cinema i ara… de vegueries. L’agenda del
govern en aquest tram final de legislatura està marcada pels projectes
dels quals ERC ha fet bandera. Formaven part del pacte entre els socis
del segon tripartit i enllacen amb l’esperit transformador que els
independentistes pretenen impulsar des de l’executiu. Que es puguin fer
consultes, que els catalans vegin pel·lícules en la seva llengua i que
l’administració supramunicipal sigui més propera, racional i eficient
són bons propòsits.
L’aposta no ha estat fàcil per a Esquerra, perquè aconseguir que els
socialistes acceptin consultes que sonen a referèndum independentista,
quotes d’imposició del català a la gran pantalla i vegueries que
eliminen les poderoses diputacions provincials era inimaginable fa set
o quatre anys. Arrossegar el PSC cap a posicionaments tan clars de
l’eix nacional i, al mateix temps, evitar que el desacomplexament
sobiranista a CDC trenqui un cert consens és el triple salt mortal.
Amb aquestes lleis que s’haurien d’aprovar abans d’eleccions (de la
llei electoral ja ni en parlo, per no fer volar coloms), es faran
passes endavant. Mai suficients per a un independentista, però notables
per a forces catalanistes o nacionalistes. El país que tenim és aquest,
i ja sigui per aritmètica parlamentària, tacticisme partidista o la
complexitat de la Catalunya d’avui qualsevol gran acord requereix
renúncies i generositat per part de tothom. Com a mínim, de les forces
que competeixen per la centralitat política o aspiren a fer de motor
d’un país que poc té a veure amb el de fa trenta anys. S’imaginaven
consultes, cinema en català i vegueries una o dues dècades enrere?
La contradicció de tot plegat és que ERC pot acabar no
rendibilitzant la seva acció de govern. No només això, sinó penalitzada
per una part del seu electorat, confús pels missatges que li arriben
sobre la sentència de mort de la fórmula tripartit. En canvi, el PSC
intentarà capitalitzar l’obra feta en la figura del president Montilla,
els ecosocialistes s’ho juguen tot a la carta d’un nou pacte
d’esquerres, i CiU rep amb recel tres lleis que poden ser ben vistes
pel seu electorat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!