Saül Gordillo www.saul.cat

Aquest dimarts al Palau de Congressos de Catalunya el líder de CiU, Artur Mas, procedirà a l’esperada posada en escena del que es podria anomenar llençament de la refundació del catalanisme o, en termes arquitectònics i constructius, la primera formigonada dels fonaments de la Casa Gran del Catalanisme. Vaig confirmar assistència abans de la meva forçada convalescència i, en la mesura que em vaig recuperant lentament, intentaré ser-hi. A més, m’han convidat dijous a una trobada reduïda amb Mas per comentar la conferència i l’experiència del vídeo bloc [Artur Mas s’apropa als internautes amb un vídeo bloc], juntament amb altres periodistes digitals i/o blocaires de la catosfera. Em sap greu, però a aquesta cita —realment interessant— no hi podré assistir. Sé els noms d’alguns convidats i la reunió promet. Espero veure el resum en una de les entregues del vídeo bloc.

Artur Mas explica que cal recuperar l’orgull de ser català i del catalanisme. I sosté que el catalanisme és un cas d’èxit "malgrat l’espanyolisme". Ho deixa entreveure, a mode de prèvia, en la conversa distesa que manté amb el diputat Quico Homs, que ve a ser l’aparellador o el cap d’obra de la refundació que projecta Mas. Esperem amb ganes el discurs del dirigent nacionalista. Ganes per saber si la proximitat electoral i els interessos immediats de Josep Antoni Duran Lleida són un fre per a l’ambicionada aposta sobiranista que alguns sectors de Convergència prediquen i reclamen. ¿El disseny de la Casa Gran és de tall sobiranista, però l’execució de les obres no permet proclamar-ho fins que el company de federació superi el tràngol de la primavera espanyola? ¿O el projecte ni tan sols contempla aquestes aventures, segons es podria sospitar de les últimes i mesurades paraules dels ara equidistantment independentistes Oriol Pujol i Felip Puig?

La lectura del llibre de David Madí [El llibre de David Madí: autocrítica zero] aquests dies de repòs necessari i obligat em provoca una sensació estranya, a les portes de la visita a la primera formigonada refundadora [vídeo]. Una casa no es construeix amb l’esperit bel·licista que desprèn el volum de Madí, a no ser que estiguem parlant d’un búnquer i no pas d’una acollidora residència per a la família àmplia i diversa del catalanisme.

Però no veieu en aquestes paraules cap prejudici. Hi vaig amb interès intel·lectual i una sana expectativa de deixar-me sorprendre. Els catalans ens hauríem d’imposar aquesta actitud, i més amb els temps que corren…