L’empresari Ramon Bagó pronuncia una frase desafortunada contra el
PP en un acte de la Plataforma Calella Decideix i, tot i demanar
disculpes, la caverna mediàtica munta en còlera demanant boicot als
establiments hotelers del seu grup. La meva sorpresa és que ahir mateix
un diari editat a Barcelona en castellà dedicava un editorial a demanar
el cap de Bagó com a president del Saló Internacional de Turisme de
Catalunya. Que s’han begut l’enteniment? L’editorial se’l mereixerien
els germans Centelles, que són capaços de vendre’s al govern espanyol
per pocs euros de diferència el fons fotogràfic del pare sabent que
anirà a parar a la popularment coneguda Calle del Expolio de Salamanca.
Un sacrilegi a la memòria del gran fotoperiodista.
Però el problema no és que Ramon Bagó digués col·loquialment un
estirabot. El problema és que un empresari veterà i potent com ell, que
va ser alcalde de Calella per CiU, es mulli en un acte a favor de la
consulta independentista del 25 d’abril. Mentre l’independentisme era
jovenívol i marginal, aquí no passava res. Però, ves per on, les coses
es compliquen quan notaris, presidents de clubs de futbol global,
empresaris i dirigents diversos es comprometen amb la sobirania del
país.
L’independentisme esdevé llavors radicalment democràtic i assenyat.
Una autèntica amenaça, vaja. Perquè cauen els clixés, i davant
l’estupefacció de certs sectors catalans i d’una àmplia audiència
espanyola, l’única manera de combatre les idees sobiranistes és
l’empastifada. Difonen les paraules tretes de context de Bagó,
publiquen fotografies de Joan Laporta celebrant la victòria contra el
Madrid en una festa amb amics i vés a saber què amplificaran demà.
Qualsevol excusa serà bona per despistar. L’únic que diuen Bagó,
Laporta i tants altres que s’han posicionat a favor de les consultes és
que els catalans tenen el dret de decidir el futur del seu país.
Democràticament, lliurement.
Un Tribunal Constitucional deslegitimitat que amenaça l’Estatut, una
Loapa audiovisual en marxa, ara la broma de mal gust de la ministra de
Cultura… No cal que busquin relliscades anecdòtiques quan al davant
hi tenen tota aquesta ofensiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema no és que els socis paguin el xampany, la festa o les putes, les 3 dones exhuberants” és una metàfora de la Gaceta però tot el seu entorn sap de qué va, sino és la patètica imatge que ens projecta en el món…. això no pot continuar així!