"Les infraestructures estan fatal i el país ens cau a trossos davant
dels nassos. Calen urgentment més inversions. Però l’amic espanyol, des
de la premsa colonial, ens diu que és tot culpa nostra, que estem
paranoics i creiem que
nos odian,
que la culpa és de l’Estatut, que en realitat tots els serveis
funcionen molt bé i que si no funcionen, és perquè ens equivoquem a
l’hora de votar. Tot ben predictible."
De L’home invisible.
El problema no té solució, per començar a arreglar el desgavell primer de tot caldrien dimissions i cessar a qui calgués. Sense depurar responsabilitats polítiques no hi ha possibilitat de millora. Si sense fer absolutament ningú perd el càrrec, quina obligació tenen d’esforçar-se en millorar les infraestructures? L’opinió pública espanyola creu majoritàriament que la responsabilitat recau en l’exagerat victimisme dels catalans, falten inversions a Andalusia, Extremadura i a Madrid, i en canvi nosaltres no ens queixem i per contra Catalunya és la comunitat que més inversions rep (Escoltar les tertúlies de la cadena SER o llegir els comentaris a l’edició digital de "El País"). La Catalunya socialista per altra banda en responsabilitza els anteriors governs del PP i CiU. Resultat? La crisi no té cap mena d’incidència en les perspectives electorals de Zapatero, no calen més inversions, només posar un pedaç per a què les infraestructures funcionin durant 3 mesos abans de les eleccions i assegurar uns bons resultats al Principat.