Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El text complet de La izquierda se maquilla:
En El
intermedio (La Sexta) del lunes salieron a la calle a preguntar qué programas de
televisión gustan a la gente. Es una encuesta recurrente, aunque siempre
sorprende comprobar que los encuestados intentan parecer más culturalmente
correctos de lo que indican los índices de audiencia. Thais Villas, la reportera
encargada de interpretar una escena mil veces repetida, planteaba este dilema:
“¿Eres más de Informe semanal o de Dónde estás, corazón?”.Y viendo que casi
todos respondían que de Informe semanal,Villas los remataba con una pregunta
para la que no tenían respuesta: “¿Sabes quién lo presenta?”. La sección en
cuestión se llama Barrio rico, barrio obrero.El nombre sorprende, ya que si
parafrasea la gran serie Hombre rico, hombre pobre,lo lógico sería hablar de
barrio pobre en lugar de obrero.Así pues, es legítimo sospechar que pobre
aplicado a un barrio debió de parecerles demasiado irrespetuoso a los
responsables del programa, cuyo contenido no esconde sus simpatías y tendencias.
Sin embargo, si esa es la razón para intentar hacer pasar obrero como sinónimo
maquillado de pobre,contradice los postulados de un formato que, desde el primer
día, ha proporcionado grandes momentos de buen humor. Puestos a cogérnosla con
papel de fumar demagógico, ¿por qué no llamarla Barrio empresarial, barrio
obrero?
Otro momento sospechoso: el reportaje sobre el presidente Ernest
Benach de Entre línies (TV3). A primera vista, fue una reivindicación de los
innegables valores de la política, informativamente justificada por los cinco
años de presidencia del Parlament. Se habló de la dedicación, el sacrificio, las
cuatro horas diarias de coche, los momentos de ocio, su faceta de “president
2.0” (así lo definió su colaborador Saül Gordillo, una de nuestras eminencias en
nuevas tecnologías soberanistas), sus perros, su casa de campo… Vimos a sus
adversarios políticos subrayando las virtudes de Benach, se habló de su iPod, de
su Facebook, le vimos comprando huevos, marcando perfil humano y leer periódicos
como El Punt y el Avui (curiosamente no salió leyendo Mundo Deportivo,con el que
colabora). Pero, teniendo en cuenta lo reciente de la aparatosa polémica sobre
el coche oficial y sus accesorios, incluso pensando bien uno no podía dejar de
pensar que se trataba de un ejercicio de propaganda encubierta. Pensando mal, en
cambio, se trataba de un ejercicio de propaganda descarada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a articulistes, Pàmies i Monzó fa temps que pixen fora del padellàs. Ai, si Barnils aixequés el cap!
En Pàmies s’ha equivocat, Saül. És una llàstima. Has fet bé d’escriure sobre això.
No t’emprenyis home, que en Sergi Pàmies fa humor. És la conyeta. A mi m’ha fet gràcia, vaja. Sense pretendre ofendre’t, crec que el teu enuig encara hi suma hilaritat…
Els comunistes s’han de reciclar,han escampat tant odi contra el catalanisme tota la seva vida, que ara no s’acaben d’ubicar.
Cada vegada tinc més clar una cosa, el gran càncer de Catalunya, és i ha estat la progressia.
Els comunistes desorientats ho tenen això, han vessat tant odi vers el catalanisme, que encara els costa acostumar-se a ser ecopijos.
Cada vegada tinc més clar que el gran càncer de Catalunya és i ha estat la progressia.
Doncs jo, que soc bastant analògic, em permeto titllar-lo de viure de l’almoina dels Godó. I això sí que és greu!
Salut i garrofes!!
Més humor ens cal a tots plegats! El millor de l’article sens dubte..
Pero, teniendo en cuenta lo reciente de la aparatosa polémica sobre
el coche oficial y sus accesorios, incluso pensando bien uno no podía dejar de
pensar que se trataba de un ejercicio de propaganda encubierta. Pensando mal, en
cambio, se trataba de un ejercicio de propaganda descarada.
que s’han d’escriure les coses de manera que provoquin un lleuger moviment d’aprovació de la cella dreta del noble empresari godolenc. Aprovació no renyida d’un cert regust d’enfotrement. La conyeta és la sortida fàcil pels teclats progres posats a lloguer. La teòrica es deixa pels de confiança; perquè no veig al Pàmies escribint sobre les excelències del liberalisme econòmic pur i dur i les aventatges que reporta als catalans l’espoli fiscal espanyol…
M’ha agradat la equivalencia 1.0 i ranci. I lo de noves tecnologies sobiranistes … una conyeta molt simple per part del pàmies, pot millorar-ho, no creus?
endevant i força!
Jordi
Saül, vols dir que no tens la pell massa fina? La ironia sempre ens fa somriure … mentre no vagi adreçada contra nosaltres!! Renoi quin poc sentit de l’humor.
Això es el sembla ser en Pàmies i aquesta suposada rebel·lia, es la que el fa pensar que tot si val a l’hora de fer-se el “graciós”. El problema es que de vegades la “gracieta” es converteix en insult, o quasi, com en aquest cas.
A mi m’agrada molt llegir i escoltar en Pàmies, però en aquesta cas a pixat conscientment fora de lloc.
Aquest tal Pàmies, que es fa passar per escriptor, és en realitat un gos faldiller del seu amo, el Sr. Compte de Godó. Com que sap que l’esmentat editor és españolista compusiu, fa gracietes que complaguin a l’amo i el facin pujar en l’escala d’adeptes i de remunerats.
No cal donar més importància a aquest comentaris, què es pot esperar d’un individu així?