Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: La Barcelona pecadora
Autor i curador: Domènec de Bellmunt és el pseudònim que sempre va utilitzar el
periodista i escriptor Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d’Urgell,
1903-Tolosa de Llenguadoc, 1993). Va estudiar dret i d’adolescent ja va
començar a col·laborar a la premsa lleidatana. El 1923 va entrar a La
Veu de Catalunya. El 1924 es va exiliar a París fugint de la Dictadura
de Primo de Rivera. A França va fer de corresponsal de La Publicitat i
del magazine D’Ací i D’Allà. En aquells anys, Bellmunt, va importar el
reportatge novel·lat, modern, a Catalunya. Va tornar el 1928 a
Barcelona i, fins a la Guerra Civil, va treballar de reporter a
Mirador, La Publicitat i La Rambla (en seria director). També va
col·laborar a l’Opinió i arribaria a dirigir el setmanari humorístic La
Campana de Gràcia. El 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va
dirigir la revista Foc Nou. Va viure prop de seixanta anys d’exili i va
deixar escrites més d’una trentena d’obres (llibres de reportatges,
entrevistes, memòries, novel·les, contes i teatre) i dos mil articles
periodístics.
Francesc Canosa i Farran (1975) és periodista. Llicenciat en
periodisme i Doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació
Blanquerna (Universitat Ramon Llull), on és professor. És editor de
l’editorial Trípodos; guionista i director de documentals; articulista
de el Singular Digital i crític literari a El País. Ha escrit articles,
llibres, estudis i investiga sobre mitjans, periodisme i periodistes
catalans, així com les xarxes de comunicació, política i identitat a
Catalunya dels segles XIX i XX. En aquest sentit la seva tesi doctoral
(El somni d’una societat i d’un periodisme. La televisió de paper
1931-1936) descobreix els primers intents que hi va haver a Catalunya
de crear una televisió. Des de els divuit anys ha treballat com a
reporter i guionista (TV3; Canal Estilo; Canal 9; Tele 5; Antena 3) i a
la premsa (La Mañana; Avui; El Periódico).
Edita: A Contra Vent
lligues modernes del periodisme mundial: la del reporterisme. Al anys
vint i trenta del segle passat si un periodista volia explicar aquell
món veloç, fragmentari i esmunyedís havia d’escriure reportatges. Domènec de Bellmunt és el veritable ideòleg d’aquella Catalunya
reportera i de tot aquell nou cos d’elit del periodisme: els reporters.
Els homes que combaten totes les realitats per després guanyar la
batalla diària del paper imprès. Les armes: saber mirar i veure. La Barcelona Pecadora. Reportatges de l’Àngel Bohemi, aplega, per un
costat, els reportatges que va publicar a la premsa per fer visible
aquella invisible mala vida de Barcelona; i, per l’altre, també recull
L’Àngel Bohemi (1935), la novel·la on el periodista ficciona la
realitat d’aquells reportatges.”
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!