Saül Gordillo www.saul.cat

La legislatura espanyola va arrencar marcada pels atemptats de l’11-M. El cercle es tanca, i el mandat també acabarà marcat pels fets d’aquell convuls trànsit de l’11 al 14-M. La mentida del PP, la implicació d’ETA que la sentència ha tombat, el fantasma d’Iraq en l’ombra aznarista i l’agitació ciutadana convertida en alta participació a les urnes. Aquests dies tornen al record d’aquell trist episodi, d’aquella Espanya en estat de xoc amb un PSOE oportú, conduït per Rubalcaba el 13-M, i un PP a qui li van sobrar hores, 48 o 72, aquelles en què Acebes i Zaplana ?aquest últim patètic el 13-M manipulant des de la pròpia seu d’Efe, escenari televisiu d’urgència en plena operació d’insult a les evidències policials. La sentència ens duu aquests records. Però també ens torna a mostrar un PP obsessionat i atrapat per les seves mentides, en la teranyina de la teoria de la conspiració. El guió de la dreta mediàtica manté el PP de Rajoy lligat de peus i de mans. I d’aquí no en surten. Llavors és quan Rubalcaba etziba als conservadors: "Rajoy, repeteixi amb mi: No va ser ETA" Recuperant un Aznar, que mou els fils intel·lectualment parlant. I Zaplana el replica: "Zapatero, repeteixi amb mi: No va ser Iraq" No hi ha manera de sortir-ne. Afortunadament, el clima polític per aquí, en aquesta Catalunya dels problemes reals i la crispació continguda, es respira millor. Més allunyats del culebrot mediàtic a l’11-M, en la Catalunya del postpujolisme i del postmaragallisme, els nostres mals són uns altres.

Diuen allò de "no hay mal que por bien no venga", oi? Mireu, si no, Miquel Iceta, que reclama una participació decisiva de la Generalitat en un ens que gestioni l’obra pública de l’Estat a Catalunya. Qui ho havia de dir anys enrere… El PSC aposta per la sobirania, encara que sigui forçada pels despropòsits ferroviaris de la ministra andalusa del PSOE. El PSC aposta per la sobirania, encara que sigui amb la mirada posada en el model de la Barcelona olímpica. El PSC es mira al mirall i també ho veu: no m’agrado! Havent d’apuntalar l’agònica Magdalena Álvarez, que fa arribar el TGV a la seva Màlaga de circumscripció electoral abans que no sigui realitat l’alta velocitat a la Barcelona suposadament fashion i capital turística del sud d’Europa. Mentrestant, el país, i el cap i casal especialment, són una caricatura d’allò que havíem estat fa 15 anys: la Barcelona del 92. Símbol de la transformació del socialisme margallista i amb l’ajut felipista, la icona olímpica és un insult per a l’actual Barcelona ?i el seu entorn metropolità i políticament còmplice? víctima dels esvorancs i de la deixadesa ministerial. Per acabar-ho d’arrodonir, el PP fa desfilar Gallardón per Barcelona. Per fer-nos ràbia. Encara més.