Després d’embolicar la troca, el ministre Blanco demostra tenir més
cintura que Maleni, però manté la voluntat de la seva controvertida
predecessora de no entregar l’aeroport del Prat a Catalunya. La Caixa
hi sortirà guanyant amb l’entrada del sector privat en el nou model
aeroportuari, però aquest país és més que una entitat financera. Les
administracions catalanes haurien de tenir opció de lideratge, no
resignar-se a un simple dret de veto. Mentre això no canviï, per tant,
el traspàs de l’aeroport -frustrat durant la negociació estatutària-
continuarà sent un vell somni. Ens quedarà l’acte d’IESE, la nostàlgia
de la reivindicació de l’empresariat ara silenciós.
A manca de sobirania aeroportuària i mentre es vagi traspassant
plenament el servei ferroviari de rodalia, Barcelona s’ho juga tot a
cop de gran esdeveniment. Ara són els Jocs Olímpics d’Hivern. Hereu va
entrar a l’alcaldia dient que no cometria els mateixos errors que Clos
amb el Fòrum i salta a la pista (d’esquí) hores abans que Trias tregui
una enquesta dient que supera els socialistes en quatre regidors.
Existeix un estil de fer política que té molt a veure amb el titular
fàcil i el cop d’efecte. Blanco presentant aeroports de gestió
“autònoma i no autonòmica”. Hereu aspirant a imitar el maragallisme
olímpic. De moment, ni esperit d’IESE ni esplendor del 92.
En canvi, hi ha una altra manera de governar menys espectacular,
però més rigorosa. I coincideix aquests dies. És l’aprovació al govern
de la llei del cinema, que arribarà al Parlament amb una CiU
predisposada. El conseller Tresserras, contra tots els pronòstics, ha
tirat endavant un projecte de llei que pretén acabar amb la marginació
del català al cinema. Quan hi ha sobirania i valentia política, es pot
deixar enrere la Catalunya del dret de veto i apostar per enlairar el
vol, per la Catalunya valenta que juga a l’atac. Efectivament queda
menys d’un any per a les properes eleccions. Mentre Blanco especula amb
allargar-ho tot fins que hagi de pactar la gestió de l’aeroport amb el
govern que sorgeixi de les urnes, Tresserras va fent de Guardiola, que
tira pel dret i no es preocupa de la seva renovació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!