Saül Gordillo www.saul.cat

Antoni Vives, director de la Fundació Ramon Trias Fargas i vicesecretari general de militància i formació de Convergència Democràtica de Catalunya, aprofita el seu bloc per presentar el nou canal de televisió a la xarxa [ImaginaTV] que farà campanya en favor de l’alcaldable nacionalista, Xavier Trias, a la ciutat de Barcelona. El YouTube farà furor en les eleccions municipals, la propera primavera. El cas d’una illa a l’Eixample [vídeo] o el més sonat de Can Ricart [vídeo] són exemples dels continguts que oferirà el canal televisiu convergent, que Vives presenta cassolanament [vídeo] a l’estil del torie David Cameron [web]. Producció modesta, d’estar per casa, lluny de la professionalitat. Escenari domèstic, sense maquillatges ni teatralitat. I discurs directe, planer. És l’estratègia comunicativa de qui serà el cap de campanya de l’alcaldable de CiU a la capital del Principat.

Els mitjans i els objectius de la modesta ImaginaTV tenen poc a veure amb les recents i arriscades experiències dels estrategs nacionalistes en campanya. [DVD contra el tripartit: CiU s’ho juga al tot o res] [ConfidencialCAT] [Tsunami blocaire d’esquerres contra ConfidencialCAT] De la mateixa manera que podríem dir que Vives és a Trias el mateix que David Madí a Artur Mas, cal recordar el desmarcament públic de l’alcaldable nacionalista respecte l’estratègia de DaViD Madí, que, per cert, no formarà part del comitè electoral de CiU a les municipals. [La Vanguardia: Madí no dirigirá la campaña de CiU de las elecciones municipales] Ni Trias és Mas ni Vives és Madí. [Tribuna: CiU es queda sense notaris ni dvd i retorna al pujolisme]

Les municipals tampoc no són les eleccions al Parlament de Catalunya. [El vídeo arriba a la cibercampanya municipal] Per a la federació nacionalista, la batalla de Barcelona és vital. I la videocracia és l’eina. [Els karaokes de Jordi Hereu (I) i Xavier Trias: de la poma a l’escombra] O això o ben res. Sense Barcelona, CiU es queda despenjada del poder institucional en un país que havia governat durant 23 anys gràcies al carismàtic Jordi Pujol [web], aquella bèstia política que combinava el contacte amb el poble els caps de setmana i l’agenda de governant i estadista entre setmana. El polític-orquestra.

Antoni Vives prové de l’independentisme radical, aliè a la federació nacionalista. Fill polític de Max Cahner (a qui precisament ara li preparen l’edició d’un llibre d’homenatge) i company de viatge en l’aventura d’Acció Catalana, l’actual dirigent convergent està en el punt de mira per les discrepàncies internes. No exemptes de polèmica mediàtica, per cert. [La Vanguardia apunta (o despista) el sarau nacionalista]

Vives no voldria que CiU entrés al govern espanyol. [Tribuna: "A Madrid s’hi ha d’anar només el just, no pas a governar-hi"] D’altres, en canvi, socialcristians (bàsicament) i convergents (alguns) sí que voldrien ser-hi, la propera legislatura. Encara que fos amb el PP. [Un salvavides al Consell de Ministres] Aquesta discrepància estratègica, distorsionada per una divergència ideològica -els més sobiranistes no volen sentir-ne a parlar, de pactar amb Zapatero o amb Rajoy-, i les tensions provocades per la continuïtat a l’oposició, tot i haver guanyat clarament les eleccions, fan que a la "casa comuna" hi hagi cert malestar. Menys del que apunten els diaris, assegurava Artur Mas l’altra nit al programa de la Mònica Terribas, i anteriorment en una entrevista publicada a La Vanguardia. Unes tensions, exagerades pels mitjans o reals com la vida mateixa, que apareixen just un any després de la visita de Mas a La Moncloa.[El pacte Mas-Zapatero, un any després]

Vives és a la cúpula de Convergència una rara avis. Va fent via amb la Fundació Trias Fargas i amb la candidatura municipal de Xavier Trias, un senyor de Barcelona que vol ser alcalde. Vives usa les noves tecnologies, bloc i televisió a la xarxa. No com la resta d’alts dirigents, menys habituats al contacte virtual amb l’elector. Manté una certa transversalitat sobiranista. Que si el llibre d’homenatge a Max Cahner, que si les col·laboracions a Tribuna Catalana, el web d’un exconvergent convertit en referent dels independentistes. (Parlo, com no, de Miquel Sellarès, que va ser amb Jordi Pujol a l’Assemblea de Catalunya i en la fundació de Convergència, i que ara alimenta el discurs sobiranista a banda i banda.) Precisament el web de Sellarès advertia fa pocs dies que Comença la caça de bruixes a CDC, i ho il·lustrava amb una foto d’Antoni Vives i del diputat nacionalista al Congrés Carles Campuzano [bloc].

Posats a fer paral·lelismes, em pregunto si Vives és a Convergència el mateix que Joan Carretero [web] a Esquerra. Només m’ho pregunto. [Carretero o les receptes miraculoses des de Puigcerdà]

Si us interessen vídeos polítics a la xarxa, consulteu la meva Videoteca

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!