Saül Gordillo www.saul.cat

Text d’informatius.ad: “La història de la premsa andorrana, des dels seus primers passos l’any
1917 i fins als nostres dies, ja compta amb un llibre. Es tracta d’un
encàrrec de la Biblioteca Nacional a dos docents de la Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona que acaba de ser editat. “Aquí tens, simpàtic poble d’Andorra, el modest periòdic que tan
espontàniament ha fet que s’apleguessin al vol seu una colla dels teus
fills”. Amb aquestes paraules comença la història de la premsa
andorrana. Va ser el 1917, a la publicació “Les Valls d`Andorra”,
editat a Barcelona, ja que la impremta no va arribar al Principat fins
els anys quaranta. És així com neix un sistema andorrà de premsa, dividit en quatre
etapes diferenciades. Entre el 1917 i el 1937 les capçaleres són de
remarcat caràcter polític. Després d’un període sense publicacions,
entre la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, el 1952 i
fins als anys seixanta, es produeix la segona etapa, durant la qual
s’editen, ja al nostre país, una dotzena de capçaleres. No és, però,
fins els anys setanta que es fa un salt important amb una quarantena de
publicacions. El gran canvi radical arriba als anys noranta fins al principi del
segle XXI, amb més d’una seixantena de publicacions. Les peculiaritats
socials, econòmiques i polítiques d’Andorra van caracteritzar la premsa
per tenir una periodicitat mensual, un gran nombre de publicacions
especialitzades, sobretot en turisme, els serveis i el comerç, i un ús
de diverses llengües, tot i que amb el predomini del català. També va
contribuir a la creació de l’opinió pública lliure i la llibertat
d’expressió. Això és el que es desprèn del primer estudi realitzat sobre la
història de la premsa andorrana, a càrrec de Jaume Guillamet i Carles
Pont, professors de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, per un
encàrrec que va fer el 2004 la Biblioteca Nacional. Acaba de sortir
publicat el llibre que porta per títol “Història de la premsa andorrana
1917-2005″.”