"El què sap greu de tot plegat és que d’entrada es va fer fora a l’
Uriel
de l’executiva nacional per defensar aquesta estratègia i ara resulta
que és compartida per tothom (
Puigcercós inclòs). Per tant, abans
d’exigir que l’Uriel torni a ser membre de l’executiva nacional (o que
tu n’hagis de dimitir pel mateix motiu), volem que se’ns expliqui en
quina estratègia de partit havies pensat per assolir aquest referèndum
al 2.014. Perquè queda clar que amb el rumb actual d’Esquerra ni el
2.114 ( bé, llavors potser sí perquè la direcció s’haurà renovat de
manera 100% natural). Ja que has estat tant valent de fer aquestes
declaracions, ara, et toca explicar com ho penses fer per arribar al
referèndum."
Carta a Josep-Lluís, al
bloc d’
Esquerra Independentista.
(Resulta curiós que Josep-Lluís Carod-Rovira rebi més crítiques internes que no pas atacs del PSC, el soci al Govern. Fins i tot el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, un optimista i confiat José Montilla, troba la proposta autodeterminista del 2014 de Carod com a coherent.)
Seguiu el debat blocaire a Poliblocs.
Em creuria en Josep Lluís si no hagués fet aquelles declaracions de què la culpa dels fracassos d’Esquerra la tenien l’Uriel, en Carretero i les JERC. Està convençut de què el partit s’aguanta gràcies a ell i la seva cara bonica. Però quina barra!!!
Un polític ha de tenir ofici i benefici. És indigne que tipus com en Puigcercós, en Benach o Carod dirigeixen l’independentisme català. Vosaltres us imagineu en Benach tornant a fer de cambrer o en Carod tornant a fer de funcionari (encara que sigui de carrera)? Oi que no? D’en Puigcercós millor que no en parlem. Per això seguiran contemporitzant amb els socialistes (enemics de sempre del fet nacional català, igualets que els del PP), per mantenir el seu status quo. Quan abans mosseguin la pols, millor.
Visca Carretero!!!
Quan hi ha remor a les bases no hi ha cúpula que ho freni. Es pot controlar l’aparell, es poden buscar cops d’efecte (que ningú es creu, excepte els assessors en plantilla), inclús es pot convocar un congrés a València i guanyar-lo…però això no serveix per res. L’aparell mai pot vencer un estat d’ànim ni la deserció de la militància i l’electorat. El resultat de l’enrocament està garantit: primer desastre electoral i després renovació, tard i malfeta.
I és que el problema és que la cúpula ha confós tenir càrrecs amb que l’Esquerra tingui poder. Als militants els interessa més el partit que no l’status dels seus dirigents, Aquesta és la qüestió.
El gran error d’en Carod (i Puigcercós), va ser creures que la gran pujada d’ERC, pel affaire (cagada) de Perpinyá, era mérit d’ell, sense considerar que potser va ser utilitzat pels catalanistes per clavar una patada a l’odiat Aznar. Es va atorgar, llavors, un lideratge que potser no tenia i va presuposar que el poble el seguiría a ulls clucs. El tacticisme és el principal enemic de la coherència.
Vaig assistir a la presentació de Sobirania i progrés. Va ser el meu camí de Damasc. Tost els oradors donaven mil voltes a la cúpula dels que voto; i vaig pensar: per quin secret principi republicá no puc votar els millors sino aquells que ja hi són de fa temps i que ja ni em crec i ademés m’avorreixen molt?…i el problema no és que ho pensi jo, sino que ho pensin molts.
Clar que Montilla està ben tranquil, perquè sap que Carod ha fet UN BRINDIS AL SOL, perquè sap que el té ben collat amb la poltrona, perquè sap que bla bla bla i RES DE RES. Mentre Montilla segueixi sent president (i això depèn només de Carod), ja podeu esperar asseguts el 2014, el full de ruta i l’asveniment de la III República….