Han hagut de ser les eleccions, doncs, les que hagin forçat la monstruosa maquinària barcelonina a baixar a l’arena de la quotidianitat i la normalitat més novedosa, que en matèria comunicativa política es diu cibercampanya. Benvinguda sigui. Encara que sigui pel neguit electoral.
El bloc d’Hereu és institucional, no de partit. La nova icona de la Barcelona postfòrum és la torre Agbar, obra de Jean Nouvel. Edifici plàstic i en constant moviment, símbol de la transformació del Poblenou, de la Barcelona que reconquereix barris industrials. És per això que la torre fàl·lica pretén transmetre trempera al videobloc de l’hereu de Joan Clos.
La correcció del disseny del bloc ?i del nou web? correspon al to institucional. El vídeo aporta honestedat al plantejament (amb presentació) del bloc. Si aquest home no té temps d’escriure, que no escrigui ningú en nom seu. Més val robar-li minuts de la seva apretada agenda perquè ens digui quatre paraules, les enregistrem i les presentem en format audiovisual (notícia). La imatge en moviment per a un alcalde que pretén transmetre també moviment.
L’execució, però, és millorable. Massa vídeos resultants d’una única entrevista. Mateix vestit i corbata, mateixa posició (sedentària, per cert) i mateix to per a un bloc que hauria d’oferir diversitat i pluralitat de registres, matisos i missatges. Molt lluny queda aquest incipient projecte d’allò que tothom admira: el webcameron del torie David Cameron, aspirant a succeir Tony Blair.
Hereu en moviment al bloc institucional. L’Hereu escrit el trobareu al bloc de La Vanguardia, concretament en l’especial Eleccions 2007. Menys autenticitat, però no només del candidat socialista, sinó de la majoria: Xavier Trias [bloc], Alberto Fernández [bloc], Jordi Portabella [bloc], Imma Mayol [bloc] i Esperanza García [bloc], aquesta última d’una candidatura sense actual representació municipal. Els equips de campanya han interioritzat el producte bloc com un més. La Vanguardia ha tingut l’encert de ser el primer mitjà a reunir els candidats en aquest format.
L’autenticitat de la bloquesfera política, però, va per altres bandes. Aquí trobareu el directori més exhaustiu dels blocs polítics de Barcelona ciutat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
16/04/2007
SAÜL GORDILLO IMPOSA EL SECTARISME PRO-ERC A L’AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES
L’arribada del periodista i reconegut blogaire Saül Gordillo a la direcció de l’Agència Catalana de Notícies no ha estat debades.
Sorprèn la indiferència general amb que l’ACN ha passat de dependre de
la CCRTV (una empresa pública de comunicació, al capdavall) a penjar de
Presidència de la Generalitat. Un mitjà de comunicació públic que depèn directament de Presidència: ni Rocco Bolaño ho faria millor.
El
nou director, Saül Gordillo, fidel peó d’ERC al ciberespai, ha vist
recompensat el seu gust per la pluja fina i el seu silenci de l’espiral
del silenci decretada per Carod i Puigcercós.
El silenci en alguns temes, perquè aquest cap de setmana passat, l’ACN
(a partir d’ara, Agència Catalana de Notícies d’ERC, ACNERC) va
distribuïr 19 FOTOGRAFIES 19 (!!!) de la presentació de la candidata de
la pluja fina i el poc soroll a Girona. L’acte i tots els seus
protagonistes retratats des de tots els punts de vista: el míting,
ells, la inaguració de la seu d’ERC a Girona, i tota paraula que surt
de la boca dels estrategues clarividents del calçot que ens portarà a la independència passant per Montilla.
En
canvi, l’acte de CiU (primer partit del Principat i primera força
municipalista, la que té més alcaldes i regidors al territori) que va
reunir tots els seus alcaldables i consellers nacionals a Sant Cugat no
va merèixer ni una trista imatge de l’ACNERC. No devia ser prou
notícia, tot i que tots els diaris han recollit la imatge i la
informació. Tot sigui per major glòria del Timonell de Cambrils, el
Calçotaire de Sant Joan Despí i el Mugalari de Ripoll.
http://tripartit-watch.blogspot.com/
16/04/2007
SAÜL GORDILLO IMPOSA EL SECTARISME PRO-ERC A L’AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES
L’arribada del periodista i reconegut blogaire Saül Gordillo a la direcció de l’Agència Catalana de Notícies no ha estat debades.
Sorprèn la indiferència general amb que l’ACN ha passat de dependre de
la CCRTV (una empresa pública de comunicació, al capdavall) a penjar de
Presidència de la Generalitat. Un mitjà de comunicació públic que depèn directament de Presidència: ni Rocco Bolaño ho faria millor.
El
nou director, Saül Gordillo, fidel peó d’ERC al ciberespai, ha vist
recompensat el seu gust per la pluja fina i el seu silenci de l’espiral
del silenci decretada per Carod i Puigcercós.
El silenci en alguns temes, perquè aquest cap de setmana passat, l’ACN
(a partir d’ara, Agència Catalana de Notícies d’ERC, ACNERC) va
distribuïr 19 FOTOGRAFIES 19 (!!!) de la presentació de la candidata de
la pluja fina i el poc soroll a Girona. L’acte i tots els seus
protagonistes retratats des de tots els punts de vista: el míting,
ells, la inaguració de la seu d’ERC a Girona, i tota paraula que surt
de la boca dels estrategues clarividents del calçot que ens portarà a la independència passant per Montilla.
En
canvi, l’acte de CiU (primer partit del Principat i primera força
municipalista, la que té més alcaldes i regidors al territori) que va
reunir tots els seus alcaldables i consellers nacionals a Sant Cugat no
va merèixer ni una trista imatge de l’ACNERC. No devia ser prou
notícia, tot i que tots els diaris han recollit la imatge i la
informació. Tot sigui per major glòria del Timonell de Cambrils, el
Calçotaire de Sant Joan Despí i el Mugalari de Ripoll.
http://tripartit-watch.blogspot.com/
Escoltes les respostes de l’hereu als videos i descobreixes que no diu res de res, que són la quinta essència de la inanitat, l’apoteosi del buit polític. Així anem.