Els bascos i els canaris aproven els pressupostos de Zapatero amb els únics vots catalans del grup socialista, els 25 diputats del PSC. Duran, Ridao i Herrera lamenten que els comptes no compleixin amb Catalunya ni facin front a la crisi econòmica. Menys polítiques d’esquerres i menys sensibilitat catalana. Els nacionalistes bascos, malgrat haver estat expulsats del govern per PSE-PP i les recents detencions preventives d’Otegi i companyia, no dubten a votar els pressupostos més complicats de Zapatero a canvi del blindatge del concert econòmic d’Euskadi. Els del PNB sí que fan realpolitik, i ningú no s’escandalitza. També preparen el terreny per a una eventual sociovergència basca, és a dir, per al pacte entre socialistes i nacionalistes en cas que l’eix espanyolista amb el PP sigui insostenible tota la legislatura.
La geometria variable del PSOE frena ara el possible traspàs de l’aeroport del Prat. Tot quedarà, un cop més, en boniques promeses de Zapatero el dia de la inauguració de la nova terminal. Un incompliment més. El socialisme espanyol està disposat a sacrificar la gestió pública i pot privatitzar-la dinamitant l’anacrònica Aena, però en cap cas acceptarà cedir un 51% de la titularitat de l’aeroport de Barcelona a les administracions catalanes. Només faltaria! L’Espanya plural encara no està preparada per a tal aventura.
Blindar el concert econòmic dels territoris forals no provoca escàndols entre la caverna mediàtica ni fomenta cap fòbia. Espanyols i bascos tenen una curiosa manera d’entendre’s, malgrat tot. En canvi, si l’aeroport del Prat acabés en mans catalanes Espanya es trencaria i no hi hauria govern del PSOE que ho resistís. Durant la complicada negociació estatutària, l’Estat va preservar l’aeroport com una joia valuosa posant tota mena d’entrebancs a la gestió compartida. La història s’ha repetit amb la negociació pressupostària, i el festeig PSOE-ERC a Madrid arran de l’acord de finançament queda estroncat. No hi haurà realpolitik catalana. Una prova més que reclamar la titularitat d’una de les principals portes d’entrada del sud d’Europa no és cap broma. En definitiva, el Prat no és Sondika.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot plegat és penós. Només ens queda l’Estat propi per a tirar endavant. Realment, el paper dels diputats del PSOE escollits a Catalunya és ben lamentable. Voten, sabent-ho, en contra del benestar d’aquells que els han votat.