Saül Gordillo www.saul.cat

Apunt de l’editorial: “Just Cabot era, en 1936, un dels periodistes catalans de més prestigi.
Des de 1922, havia estat redactor de l’Esport Català, redactor en cap
de La Publicitat, col·laborador de Revista de Catalunya, director de
Mirador, agitador cultural, secretari dels premis Crexell de novel·la,
crític literari, polemista mordaç. En resum, el periodista més
intel·ligent i ben informat de la Barcelona dels anys trenta i,
sobretot, tal com diu Rafael Tasis, un “mestre de periodistes”. Que
emmudeix per força des de 1939. Liberal i catalanista, fidel a la
legalitat republicana, la nit del 4 de febrer de 1939, travessà la
frontera de França, vers l’exili personal i vers el silenci
periodístic. Com el seu amic Eugeni Xammar, un altre periodista
silenciat, Cabot mai no va veure editat ni un sol llibre d’articles
seus. Des de París, on restarà fins a la seva mort (1961), constata
que, davant l’opció de tornar i haver d’escriure en castellà i amb
censura, per a un periodista català “l’única solució decent era el
silenci”. Per això, quan els aliats deixen seguir Franco al poder, ell
es refugiarà en els llibres i en les cartes als amics, l’única
possibilitat de fer allò que més li agradava: llegir i escriure. El
resultat, una esplèndida literatura epistolar per resseguir la seva
vida i alguns apunts de l’exili català a França.”