Presentació del
web en català de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. La xarxa és el terreny, econòmic i fàcil, de rentar les consciències o de maquillar i fer veure com a virtual allò que encara no és real. I el que és real és que Europa no reconeix el català perquè Catalunya no té estat propi. Això, aquesta lògica estatista, jacobina i anacrònica, és perversa, motiu pel qual l’eurodiputat
Raimon Obiols [
bloc]
ho ha titllat d'”imbècil”, segons veureu en
aquest vídeo de l’Agència Catalana de Notícies (
ACN). L’Europa dels estats, la que no reconeix prou els pobles que no tenen estat propi, és la que s’ha imposat. No exempta de crisis i ensurts, però. El problema de fons no és si les institucions europees reconeixen llengües i pobles sense estat, sinó el menyspreu dels estats plurilingües i plurinacionals a les minories lingüístiques i nacionals. Si a Madrid no es pot parlar en català al Congrés, què volem exigir a Brussel·les o Estrasburg? Com que aquesta és la mare dels ous, i com que no som ingenus, i com que falten pocs mesos per a les eleccions europees, ara proliferen les fotos de la sensibilitat lingüística europea. Ara? Hi ha eleccions a la vista. Tot queda dit.
si se’n preocupen ara perquè venen eleccions vol dir que realment és un tema polític.
no estic d’acord en aquesta visió de “si a Madrid no es pot com hem de demanar que es pugui a Bruseles?”
Si la pàgina web del Parlament Europeu està en català, com queden els españols per no tenir-la?
Els problemes de fons d’España no els arreglarem, però si que podem fer… altres coses.
Darrera de la oficialitat del català a la Unió s’hi va de fa anys. Ja hi havia una resolució favorable del Parlament Europeu penso que de l’any 90. I comissionats europeus ja han declarat amb anterioritat que depend de l’Estat espanyol la seva oficialització. No és doncs un tema nou però bó que s’en parli. El tema del català sols té un lloc on agafar-se: és la llengua parlada en tres Estats de plé dret de la Unió i al Principat d’Andorra. És la única carta que es pot jugar. L’altre és la entrada d’Andorra a la Unió i/o restituir l’Estat català.
Tot dependrà naturalment de a quin joc juguen els polítics (les declaracions d’Obiols treuen de polleguera ja que poca cosa van fer quan eren més importants dins el PSC abans que es produís l’assalt al poder). No li deuen donar gaire importància a la nostra -i suposo que seva- llengua quan solsament ho treuen de pasqües a rams quan interesa fer una mica de rebombori.
Jo sóc dels catalans malfiats i fart de veure evolucions dansaires amb flabiol o sense.