Dino amb un amic que m’expressa el seu desconcert i decepció. Efectivament, diu, hi ha un país en moviment. El sobiranisme és més visible, influent i decisiu que mai. Comparteix l’opinió que aquest és un país on proliferen les plataformes [
Catalunya, drag queen sobiranista]. Però la seva preocupació és sobre la classe política. Està aquesta classe dirigent al servei de tanta eferversència sobiranista? Hi ha realment un instrument polític en el sistema de partits al servei d’aquesta causa? El meu amic és crític amb tot el ventall del catalanisme: des del PSC supeditat a
Zapatero i el PSOE, fins a una CiU en què els sobiranistes són minoritaris i el cap de cartell al Congrés es diu
Duran, declaradament anti-sobiranista; passant per una ERC que renuncia a canvi d’estar al Govern i pactar amb
Montilla; i una ICV que es declara autodeterminista i para de comptar. Ho diu ell, que és un catalanista de pedra picada, un sobiranista passional i un periodista rigorós professionalment vinculat a una institució pública de primer ordre. Si ho diu ell, almenys m’aturo a pensar-hi.
Totalment d’acord amb el periodista del que parles. Com podem tenir uns polítics tan genials i desastrosos a l’hora? Creuen poc en el país (nosaltres) i molt en ells mateixos, com a salvadors més que com a servidors. Sort que som optimistes…
Probablement estigui equivocat, però tinc la sensació que els sobiranistes sovint viviu en una confusió: relacioneu activisme, o militància amb rellevància… O el que és el mateix: que els sobiranistes (independentistes dit en bonic, no?) us mogueu molt i creeu moltes plataformes vindria a demostrar, en tot cas, que sou molt militants (i potser, que us costa posar-vos d’acord en una única plataforma, no sé) però no que sigueu majoritaris. És més, afirmo que no només el sobiranisme no és majoritari sinó que és molt minoritari. Però potser estic confós.
Hola Saül.
El sobiranisme ocult, està aon ha d’estar, creixent en les bases d’aquelles formacions en les que les seves cúpules no s’hi defineixen com a CDC o el PSC. Però i això és el més important en la societat civil que veu com a base de maltractar-nos sense invertir aquí el que pertoca, se’ls perjudica individualment i molt.
El que s’ha de fer és el que s’està fent, creant el caliu suficient com peruqé a qualsevo programa de radio o TV es parli a diari del sobiranisme fins que algú amb l’esperit i l’empenta de fr-ho agafi la senyera i ho aglutini tot.
El moviment és molt més important del que sembla perque els arguments per a justficar-ho ja no tan sols son indentitaris que també, aquell discurs només aplega a gent d’ERC i a molta de CDC, sino que son económics, socials, laborals, etc i aquests ens apleguen a tots.
Noli dono mes de un parell d’anys que els partits se’n adonin que el moviment els desborda i claudiquin a l’evidència que elss han perdut la seva oportunitat i ara hauran d’anar a remolc.
No es tracta d’anunciar referendums pel 2014, ni en refundar un concepte de catalanisme que ni els mateixos que el promouen saben realment del que estàn parlant, sino d’apostar decididament per el sobiranisme, construir el discurs i l’argumentaci´i cercar internacionalment el recolçament necesari perque en un plaç raonable impulsar la iniciativa dins l’àmbit de la UE.
El que cal es treballar mes i parlar menys del tema i per aixó el que cal és organització.
Salut i €
I si ni tan sols tinguesis la raò, no pasaria res, I si resultès que ERC hages fet una aposta per l’esquerra i les teves esquenes no quadresin en un faig transversal infinit, no vull cap espiral violenta ni politica que deixi de banda que el meu benestar no estará a l’albir de cap dan defensor sols d’els meus interesos. Jo si penso que per un benestar català, cal un govern que el defensi abans com benestar que com estat
Som molts mes dels que’ns pensem. Al pais veí ho saben perfectament i en canvi, nosaltres no ens ho creiem. Lamentablement els nostres polítics fan tot el possible per satisfer els interessos dels veïns i no pas els dels residents.
Per dignitat i per coherència:
INDEPENDÈNCIA!