Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

16 de març de 2009
1 comentari

“Crònica de la independència”

Títol: Crònica de la independència

Autora: Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) [wiki] és periodista i escriptora. S’ha
especialitzat en temes de cultura, història i urbanisme. Ha publicat
nombrosos llibres, entre els quals destaquem Cultura rima amb confitura, El Besòs, el riu que mirava passar els trens, Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona i La batalla de l’Estatut.
Col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió
cultural i participa en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.

Edita: Columna

Apunt de l’editorial: “L’any 2037, Daniel F.G., un científic català que viu al Canadà, rep
l’encàrrec d’escriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els
trenta anys de la seva independència. Aquest llibre edita els papers
que en Daniel aplega en la primera visita d’aproximació a la realitat
catalana: entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un
recull d’articles de premsa. El material s’ordena en dues carpetes:
l’una analitza el moment de la independència, el procés previ, les
reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s’hi susciten…
L’altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en
cultura, llengua, societat, economia, territori, esport… i Barcelona. El llibre és, doncs, la crònica de la independència de Catalunya, a
través d’una ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull
posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals
i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d’estar vivint
els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta
del somni.  La lectura d’aquest llibre és el més a prop que podem estar de viure la independència de Catalunya (fins que arribi).”

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]

  1. Fins ara, a sobre la taula hi havia dos camins el camí Carretero i el camí López Tena. López Tena sembla voler esgotar les vies convencionals fent els tràmits de tramitar la convocatòria d’un referèndum, el dia que el govern tripartit es decideixi a portar la llei d’una vegada al Parlament, per a que el senyor Zapatero es prengui la molèstia d’adormir el seu vistiplau eternament i al final desautoritzar-lo; d’aquesta manera com a catalans ens hauríem carregat una vegada més de raó i podríem dir el que ja sabem: no ens permeten actuar lliurement. L’altre camí, el que proposa Carretero i ara virtualment també el llibre de Patricia Gabancho, planteja fer un Acte de Sobirania al Parlament declarant la Independència de Catalunya, anunciar la convocatòria de referèndum a continuació i l’establiment a posteriori de negociacions amb l’estat espanyol per repartir-se els mobles. Per què hauria de ser un somni?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!