Catalunya té més plataformes que una festa
drag queen. En té tantes que l’altre dia un llibreter em va prenguntar: "Escolta, a quina plataforma m’haig d’apuntar?" L’home havia entrat al
web de Sobirania i Progrés [
wiki], però encara no s’havia decidit a fer el pas d’
adherir-s’hi. "La d’en
Joel Joan deien que era seriosa", afegeix, entre incrèdul i confós. La plataforma més recent és el Cercle d’Estudis Sobiranistes [
wiki], que ja
ha recaptat dos milions d’euros i s’ha presentat a
Josep-Lluís Carod-Rovira,
Artur Mas i
Jordi Pujol [
web],
en visita mediàtica. Constituïda en fundació i
captant col·laboradors, el Cercle d’Estudis Sobiranistes està promogut per
Alfons López Tena [
wiki] i
Hèctor López Bofill [
wiki], aquest últim promiscu, ja que també hi era a la d’en Joel Joan [
wiki] i
Oriol Junqueras [
wiki]. Sobirania i Progrés i el Cercle d’Estudis Sobiranistes ?dirigit per
Roger Albinyana [
entrevista]? han deixat en un segon terme la Plataforma pel dret de decidir [
web i
wiki], promotora formal de la famosa manifestació sobiranista del 18-F i encapçalada per
Mònica Sabata. Sense el mateix protagonisme mediàtic que aquestes, també existeix el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació [
web i
wiki], liderada per
Jaume Renyer [
bloc].
L’autodeterminació és en l’eix de totes elles. La influència dels partits hi és, en totes elles. En alguns casos predomina el pes exclusiu d’Esquerra, en d’altres hi ha equilibri amb influència de Convergència, i en la majoria predomina una certa transversalitat sobiranista. [Llegiu, però, el final d’aquest apunt del periodista Toni Aira.] Unió, Iniciativa, la CUP i forces independentistes sense representació institucional també hi són, en major o menor mesura. Tanta plataforma algun bon símptoma deurà voler dir. El sobiranisme es mou més enllà dels partits.
[Dependencia o independencia de Catalunya, d’Alfons López Tena a Público]
Nota: Apunt dedicat al llibreter Xavier Gamell, amb voluntat de servei.
També Catalunya Acció.
Diria que tot plegat és una resposta a la insatisfacció amb la política. El "problema" és que els 135 escons es segueixen distribuïnt entre candidatures polítiques; no te’n donen cap automàticament quan arribes als 20.000 adherits o al milió de manifestants.
L’aparició de tantes plataformes o iniciatives sobiranistes és un molt bon símptoma, perquè ens indica que malgrat la manca de lideratge en aquest àmbit ideològic, la societat civil i certs sectors polítics fan un pas endavant i prenen la iniciativa. A més, la diversitat de formes i estils permet que tothom es pugui sentir representat o incentivat per uns o altres.
Una altra iniciativa que és qualitativament significativa i que ja fa un temps que treballa és la de e-Criteri. Hi ha gent tan potent com l’insubornable Salvador Cardús, en Ramon Tremosa, Bernat Joan, Antoni Vives, Salvador Cot, Joan Ramon Resina, Vicent Partal, Toni Strubell, Núria Cadenes, Rosa Calafat, Biel Majoral…
És una iniciativa molt digne, molt ben orientada i amb una qualitat excepcional.
El que em sorprèn és que amb tantes plataformes i moviments el PSC no sigui enlloc, no se’l vegi per enlloc ni tingui interès a formar-ne part de cap. Un gran negoci, aquest d’entregar tot el país al PSC, sí senyor.