Saül Gordillo www.saul.cat

Ara proliferen els elogis al procés intern democràtic d’ERC per escollir president i secretari general. Josep Maria Terricabras signava aquest dimecres a El Periódico l’article L’exemple democràtic d’ERC. Però dies enrere tot eren crítiques, caricatures i fer bullir l’olla al voltant de les discrepàncies que evidenciaven els diferents candidats. De fet, alguns encara segueixen pensant que Esquerra no ho ha fet bé, això. Sense anar més lluny, el diputat de CDC al Congrés Carles Campuzano, que a través del seu bloc ha esdevingut notícia per l’apunt Primàries [ACN: Campuzano planteja que persones no militants de CiU puguin participar en l’elecció del candidat a president]. Però la crítica als independentistes no és el motiu del ressò mediàtic de Campuzano, sinó la seva proposta de fer primàries també a CiU per escollir el candidat a la presidència de la Generalitat i, per acabar-ho d’arrodonir, l’atreviment de suggerir que s’hi incloguin independents de prestigi. El pinyol d’Artur Mas no ha trigat a reaccionar en contra, lògicament. El retret al diputat rau en el fet que ho hagi escrit en el seu bloc sense prèviament haver-ho plantejat a dins dels òrgans del partit. Els partits encara no han entès això dels blocs, això de la política 2.0. I així els hi va. Com pot ser motiu de retret que un polític reflexioni per escrit, plantejant qüestions sensates, en l’espai d’anàlisi personal que és un bloc? Això no és incompatible amb, posteriorment, dur la idea allà on calgui. La pregunta que s’han de fer els partits és per què determinats càrrecs orgànics o institucionals han de fer servir els blocs i les eines de la web participativa per apuntar idees, per abocar-hi reflexions i generar debat públic obert i seriós. Aquesta és la pregunta. I una altra: per què espanten els polítics 2.0, aquells que dominen les eines que proporcionen les noves tecnologies i se saben moure còmodament a Internet?

(Per cert, a les portes del congrés de Convergència, detecto alguns moviments interessants a través de la xarxa. Per exemple, el dirigent Felip Puig, que pot sortir-ne reforçat, ja hi ha posat un peu a Internet, amb aquest perfil a la xarxa social Facebook. Benvingut!)