Saül Gordillo www.saul.cat

Esquerra Republicana de Catalunya entra al Palau de Congressos de Barcelona amb l’ai al cor per l’efecte Joan Carretero, i en surt havent reforçat l’efecte Uriel Bertran en detriment del líder de Reagrupament.cat [web]. El suport de la militància allà reunida a Esquerra Independentista [web i bloc] no s’entendria sense la condescendència de la cúpula del partit. (Joan Tardà no va defensar la ponència oficial després d’una intervenció de Bertran ?sense rèplica de la cúpula? immediatament abans de la votació. Els carotistes parlen d’"error monumental".) Queda el dubte de si la complicitat amb el díscol de Joan Puigcercós és assumida per tota la direcció o només per la part puigcercotista. En qualsevol cas, un Carretero que jugava al tot o res va perdre l’oportunitat d’or de catapultar-se internament com a alternativa a l’actual direcció (va obtenir un 22% de suport), mentre que un Bertran hàbil que no es va oposar frontalment a la mà oficialista estesa il·lustra avui bona part de les notícies aparegudes a la premsa dominical. Mediàticament, almenys, Bertran 1, Carretero 0.

Tothom, a dins d’Esquerra, voldria renegociar el pacte d’Entesa amb el PSC. Fins i tot la direcció, a qui, en el fons, ja li va bé aquest "toc d’alerta intern" per part de les bases ?més mobilitzades de la seva història? per reforçar les posicions republicanes i marcar perfil propi a dins del Govern. Ja ningú no amagarà el discurs del dret a decidir, mal que li pesi al President José Montilla, després d’aquesta conferència nacional d’ERC. Però la qüestió és saber interpretar ?i a veure qui és el guapo que s’hi atreveix, a l’espera de la permanent d’Esquerra d’aquest dilluns? si això de dissabte va ser un exercici de catarsi interna que reforça el segon tripartit d’esquerres dotant Esquerra de més marge de maniobra sobiranista, o si tot plegat és un punt d’inflexió en el retorn a l’equidistància respecte el PSC i CiU que el candidat Josep-Lluís Carod-Rovira predica (només) en les campanyes electorals.

Al marge d’aquests dubtes raonables sobre l’esdevenidor al partit independentista, el resum de la conferència nacional és que l’actual direcció carotista-puigcercotista surt àmpliament reforçada ?la votació de la ponència oficial defensada per Joan Ridao [bloc] va anar així: 1.362 a favor (82,7%), 198 en contra (12,02%) i 86 en blanc (5,22%)?, però amb un seriós advertiment sobre la continuïtat (en les actuals circumstàncies) del pacte tripartit amb el PSC i ICV-EUiA. La voluntat, doncs, de la militància seria continuar al Govern de Catalunya i no fer marxa enrere en l’aposta estratègica per la implicació institucional d’Esquerra als màxims nivells, però no a qualsevol preu ni amb tota mena de renúncies.

Hauria d’estar content el sector sobiranista de CDC? Potser sí. Hauria de patir el sector més espanyolista del PSC? Segurament també. ¿O a tots dos els serà força indiferent perquè res no canviarà a ERC? És la incògnita.

Aquest dilluns anirà bé per començar a intuir alguna cosa…

[Reaccions blocaires a Poliblocs]