Saül Gordillo www.saul.cat

Barcelona es recrea en la competició amb les grans ciutats del món, i dimiteix definitivament com a capital de Catalunya. Com a mínim aquesta és la conclusió del comportament de l’Ajuntament en l’àmbit d’Internet. Una gran inversió en webs [Barcelona gastarà 1,6 milions d’eruos per reformar la web municipal] i blocs [El bloc de l’alcalde de Barcelona en temps de crisi] que contrasta amb l’escassa simpatia i entusiasme que, des del principi, ara fa tres anys [Tercer aniversari del .cat, amb abaratiment de regal], ha demostrat el consistori amb el domini propi per a la cultura i la llengua catalana, el .cat. Barcelona no ha fet tot allà que hauria pogut fer per potenciar el .cat, més aviat l’ha sofert que no pas l’ha disfrutat [Una operació de Barcelona per afeblir el .cat?]. I ara, legítimament, per altra banda, aspira a tenir-ne un de propi com a la resta de grans ciutats fashions del món mundial. Però a diferència del .cat, que té una fundació sorgida de la dita “societat civil”, la candidatura .bcn surt des de dalt de tot. No és que l’Ajuntament doni suport a un moviment ciutadà favorable al .bcn. La història és contraposada a la del .cat. És l’Ajuntament qui promou la candidatura al més pur estil Fòrum de les Cultures. Una quantitat de diner públic que mai no se sabrà destinada a una campanya publicitària per justificar una candidatura davant d’ICANN que encara està a les basseroles. És l’estil Barcelona. No s’hi està de res (Després els demagogs critiquen que la segona autoritat del país es posi uns complements en el cotxe oficial on farà 300.000 quilòmetres i hi treballarà moltes hores durant els propers quatre anys -ell o un altre- per valor de 9.000 euros.)

La reacció per part del Govern de Catalunya no s’ha fet esperar [àudio], a través de l’alt càrrec que hi té competències en matèria d’Internet, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, que avui publica un interessantíssim article al diari El Punt: Visc a “.cat”, no visc a “.bcn” En aquesta línia, no us perdeu l’article del periodista Vicent Partal Barcelona diu que és una marca.

Com que el projecte ve tacat per un intent de perjudicar el .cat, en què curiosament el PSC va aconseguir la complicitat del PP, la politització està garantida. Més enllà de l’enfrontament entre el govern català i el govern municipal (minoritari, en mans del PSC i d’ICV-EUiA), aquí s’obren incògnites. Què diran els grups nacionalistes a l’oposició de Barcelona (CiU i ERC)? Es deixaran endur pel cosmopolitisme virtual mal entès o faran costat al domini per al domini lingüístic del país? Què n’opina, de tot plegat, el nou cap visible a l’Ajuntament d’una ICV que afronta la seva assemblea nacional amb aires de sobiranisme? També en clau localista, i de fidelitat infranquejable als socialistes, o amb opinió pròpia i diferenciada? Què n’opina la societat barcelonina? És una prioritat aquesta campanya de màrqueting pur i dur en temps de crisi? Quin compromís té el consistori amb el .cat al marge de les aspiracions (encara per fer-se realitat) del .bcn?

ACN: Barcelona demana el .bcn per impulsar la promoció, el turisme i els negocis
ACN: El Govern adverteix l’Ajuntament que el .bcn “crea moltes incògnites”
Vilaweb: La Generalitat s’oposa al domini .bcn
El Punt: La Generalitat s’oposa a la possibilitat que Barcelona tingui un domini propi a internet
Directe: La Generalitat s’oposa al domini .bcn que proposa l’Ajuntament de Barcelona
Racó Català: La Generalitat critica que l’Ajuntamentvulgui demanar el domini .bcn
El Debat: El Govern, contra el domini .bcn
Avui: Barcelona vol gestionar el domini .bcn d’Internet a partir del 2010
Nació Digital: Barcelona presenta el domini .bcn
El Periódico: L’Ajuntament demanarà el domini .bcn

[Una operació de Barcelona per afeblir el .cat?]