Moció de censura a Joan Laporta, el president més catalanista que ha tingut el Barça els últims temps. Moció de censura a un president que en el seu dia va presentar una moció de censura. Llàgrimes de Laporta en un acte de suport rebut per part d’elits. Llàgrimes com aquelles recurrents de Josep Lluís Núñez, qui ens ho havia de dir. La història sembla que es repeteixi, però seria injust posar Laporta al mateix sac dels seus predecessors. Laporta no és el mateix que Núñez, ni el mateix que Joan Gaspart. Laporta és una altra cosa, i val la pena tenir-ho clar. Segurament ha comès errors, com no. Segurament la moció de censura serà un toc d’atenció necessari, un avís per a navegants en un club que necessita un viratge. Però no ens equivoquem del tot. Un toc, un avís, sí. Una censura en tota regla és del tot desproporcionat i injust. Jo, que no sóc ni soci, m’ho miro des d’una distància prudencial. El club m’interessa com a fenomen social i cívic, com a fonament de país. El futbol, m’atrau quan és atractiu. Les coses no han anat bé les darreres dues temporades, però el compromís cívic ha estat inalterable. Frank Rijkaard ha marxat elegantment, com un senyor que és. No s’han fet xous, més enlllà de les sortides (nocturnes) d’alguns jugadors. Ara s’hi posa Pep Guardiola, a la banqueta, i cal desitjar-li tots els èxits. A ell, al president, a l’equip, i a la institució que hi ha al darrere. I desitjar-los èxits, al meu modest entendre, no és compatible amb donar suport a la moció de censura. Ara no toca.
[Vicent Partal: Jo, amb Laporta]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una moció de censura al Montilla sí que tocaria. Un govern defensor de la tercera hora en espanyol no és mereixedor de continuar. Però com que ERC s’ha convertit en un partit sense nord, desconcertat i amb tendències suicides, vés a saber. Potser a la pròxima en comptes d’aliar-se amb els sociates s’alien directament amb Ciutadans, i surt el Vendrell justificant-ho amb una majarada de les seves.
(Ara espero que esborris els dos anteriors, i em sembla que en aquest ja no s’escolarà cap codi estrany. Pot ser estaria ver poder fer previsualització del comentari, que sap greu omplir així la pàgina! Si torna a anar malament espero que el treguis també.)
Per això mateix.
I perquè hi ha gent a qui va molestar el seu coratge per
acabar amb la violència. Perquè l’altre model no fomenta l’equip, el veig com
un model d'”usar y tirar”: un model que confon, per exemple, entre
competitivitat i guerra.
…Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
“(…)Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l’amor, dallat, que ha granat el meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l’escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia. (…)”
Un record a Maria Mercè Marçal.
Per a mi, la feina del Laporta ha estat molt correcta. Esportivament ha tingut dos anys dolents, però tres de bons, i socialment i econòmicament no se li pot retreure res. Nacionalment, la seva actitud ha estat modèlica, i aquesta és una de les raons per les que molesta a tanta gent. Més enllà de tot això, crec que caldria votar no a la censura només per un motiu. Davant la votació, la junta ha optat per la responsabiitat, i no ha fitxat a la desesperada amb finalitats electoralistes. Uns altres, ja haurien presentat l’Adebayor i el Cristiano si hagués calgut, sense importar-los deixar la caixa buida.
Laporta, llums i ombres. Acaba els discursos amb “Visca Catalunya lliure” però defensa fins la mort la feina del seu cunyat fatxa dintre del club; neteja el Camp Nou de seguidors violents mentre maltracta amb un to prepotent als socis a les assamblees; fa fora quan toca Frank Rijkard però manté l’altra responsable del desgavell del vestuari, Txiqui Beguiristain; s’assessora esportivament amb encert amb Johan Cruyff però pren les decisions importants cada cop més en solitari; És independentista però a l’hora manté aquell posat de pijo de Barcelona poc respectuós amb la resta de la humanitat…. Tot i això, al prefereixo a Sandro Rossell.
Espanyols, necis i babaus contra Joan Laporta.
http://tristanydepinos.blogspot.com/2008/05/espanyols-necis-i-babaus-contra-joan.html
Això que escric ara no ve a compte, Saül, però he pensat que estaria bé proposar-ho. Tu que tens tota una agència de notícies a la teva disposició, no podries fer un relat acurat i sencer dels incidents del passat diumenge?
Ho dic perquè em sembla que se’ns ha volgut ocultar que les celebracions de la victòria de la selecció ecspanyola van ser un acte de revenja feixista que només pot ser qualificat de perversitat bàrbara: atacs a escombriaires, destrucció d’un autobús, ferits greus, detencions, 80 sortides de bombers… 80!!!
L’estiu passat per una manifestació okupa amb 4 gats en què van saquejar uns congelats la Sirena i es van trencar els vidres de la llibreria de l’IEC, tothom (òbviament i normal) va fotre el crit al cel . I ara què?
Volem saber què va passar, i amb imatges.
Dono des d’aquí el meu suport a Joan Laporta. Ànims!