Run For Fun - Salva Pou

En fi, intentare no rajar massa…a veure si puc!

Os cuentu, ja hem estat al Machu Picchu. Recordeu que voliem intentar-ho pel nostre compte? Doncs resulta que des de fa 4 anys, ja no es pot fer. Has de fer-ho a traves d’una agencia i el preu no baixa dels 200 dolars. Doncs be, a Uyuni, Bolivia, vem coincidir amb unes noies espanyoles que ens van dir que elles havien anat al Machu caminant per la via del tren. Son 30 kms i, ens van dir, que el paissatge estava molt be. Com que no ens va donar la gana de pagar els 200 dolars del cami Inca i, a mes, tampoc hi havia places, i com que no voliem pagar els 65 dolars que val el trenet vem decidir fer l’INCA TRAIN by walk! Ja va comencar be la cosa, ens haviem de saltar un control que hi ha al km 82 de la via, perque els tios t’obliguen a que agafis el tren. Total que vem pujar una muntanya, que no s’acabava mai, i haviem de passar per un riu, vem fer rapel, barranquisme i les mil i una per passar…amb caigudes a l’aigua incloses!!! Pero va estar divertit…encara no sabiem el q ens esperava!

 

Per fi, vem poder passar el control, el riu, la muntanya i vem sortir a la via, al km 84!!!! I ens vem decidir a comencar l’Inca train. Vem comencar a caminar i pintava be…pero al cap d’unes hores el cami sobre pedres es va fer insuportable i els mals van comencar a sorgir. A meitat de cami, vem decidir mastegar coca…ECS! Quin fastig!!!! Sabeu com quan us posen anestecia al dentista…pos igual!!!!! Clar…cansament…no teniem…ens feia mal tot po cansats no estavem.

 

Finalment i despres de 9 hores vem arribar a Aguas Calientes o Machu Picchu pueblo, com mes us estimeu. No se si us podeu imaginar el mal que ens feien cames i peus, menys a l’Isca que sembla que sigui el Superman! Doncs be, un cop alla, vem investigar la manera de tornar, es a dir comprant el ticket del tren. Hi ha 2 trens, un pels guiris, i l’altre pels peruans…be, el dels guiris va de 20 dolars que val el que surt a les 05’45 del mati i entre 35 i 60 que valen els altres. El dels peruans d’un dolar i mig a 5 dolars…no tinc paraules! I no ens van deixar agafar el de locals aixi q vem haver de queda-nos una nit mes per poder sortir el dia seguent de Machu Picchu a les 05’45 del mati pq…tornara peu…COMO QUE NO!!!!!!

 

L’entrada al Manchu Pinchu…uns 25 dolars, la pujada amb bus fins alla 6 dolars anada i 6 la tornada, i es clar, el nostre cos no estava com per anar-hi a poteta! I ves sumant!!!! Al poble, no hi havia ni caixers automatics ni bancs, et donen la possibilitat de que paguis els restaurants amb targeta i demanis cash-back, cobran-te es clar, un 20 per cent! I la mala llet anava augmentant!!! Tot em semblava familiar…em recordava Cuba.

 

Total, que vem pujar al Machu Picchu, aixo si, es espectacular…impressionant, de veritat! S’ha de veure!!!Us he enviat alguna fotiqui pero en tinc com unes 100…la majoria iguals!!!!

 

I be, amb unes agulletes que crec q m’acompanyaran fins l’any que ve, us deixo…pero per un ratet nomes!!!!!!!! Us seguire informant de les nostres petites-grans aventures que de ben segur seguiran al 2006!!!!!!

 

Bueno, ara si, falten 3 horetes pq entreu al 2006!!!!!! Molt Bon Any a tothom, no bebeu massa i sigueu felicos!!!!!!!!!

 

Us atimuuuuuuuuuu!!!!!!

 

Nadieta.