Al darrera la nevera

Aparquem per un dia els ukeleles i parem l’oïda a allò que s’esdevé a sota (força a sota) i a l’esquerra (bastant a l’esquerra) de l’escena musical d’aquest oasi català 2.0, en què sembla que tot hagi canviat perquè no hagi canviat res. Presentem avui el disc Pedres contra planetes (Hang the Dj, 2010) obra del grup osonenc FP, sigles de ‘Fills de la Plana’ o ‘Francesc Pujols’ (això depèn de qui n’expliqui la història i del volum de cerveses que hagi ingerit previament). Amb l’escolta d’aquest nou treball d’FP podem constatar unes quantes coses. La primera és que els millors productes musicals són aquells que s’elaboren a base de pocs ingredients ben cuinats. Baix, guitarra, bateria i altes dosis d’adrenalina. Sí: hi ha una altra Catalunya que no escolta (només?) Manel i Els Amics de les Arts. I és aquesta. [Més]

FP són un grup amb prou recorregut en l’escena subterrània catalana. Vindrien a ser una versió ‘d’interior’ d’Els Surfing Sirles, companys de filosofia i trajectes diversos amb qui ja van coincidir en aquell disc compartit citat fins la sacietat i tan poc escoltat: D’aquí 100 anys no hi haurà alcaldes, publicat fa cosa de tres anys pel segell Carnús Records i on també compartien tracklist amb El Mal Ja Està Fet. Si avui en dia encara es pot dir que hi ha discos que funden alguna cosa, aquell no sabem ben bé que va fundar, però segur que va fer-ho.
FP beu de l’escola del punk-rock més clàssic, tant del que tenim més aprop (Budellam o La Polla) com del de l’altra banda de l’Atlàntic (Rancid, Bad Religion), sense obviar instants d’adrenalina hardcore en forma de tornades fàcilment corejables com la del tema que il·lustra aquest apunt, “Trajecte”, o “Mentrestant”. A Pedres contra pllanetes hi trobem tant cançons sobre l’angoixa existencial com escopinades de ràbia contra un ordre social injust, totes elles elaborades amb un punt d’innocència com el que glosen a la cançó d’on s’extreu el títol del disc, “Ingenus”. Això sí: totes estan escrites amb aquella poesia del punk més il·lustrat que tant fàcil sembla però tan difícil és d’assolir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!