Com ja vam fer el 2006, aprofitem que s’acaba l’any per fer una selecció de les "perles" musicals d’aquest 2007. Avís per a navegants: això no és un rànquing del que l’autor considera que és "el millor de l’any" (les llistes i els números 1 es contradiuen amb la filosofia d’aquest bloc). Simplement, destaco algunes
Si treballes en una revista de música, Nadal és un rotllo. Cada any les discogràfiques inunden les lleixes de les botigues amb les seves propostes més llamineres, i també amb productes creats expressament per a les festes. I evidentment, els ‘promocioners’ discogràfics ens canten les virtuts del seus productes a més no poder. Us deixo
Tres reflexions entorn de tres notícies d’actualitat en què hi ha hagut unanimitat entre els mitjans de comunicació. [N’hi ha més]Les unanimitats, en això del periodisme, sempre m’han semblat sospitoses. Aquesta setmana, diaris, ràdios i televisions han coincidit com a mínim en tres qüestions:Unanimitat 1: Els metges avortistes, tots a la presó. Cap mitjà ha
Avís: aquest apunt és allò que tècnicament s’anomena "autobombo descarat". Això sí, el que s’hi diu és interessant. [N’hi ha més]Vols regalar La Directa per Nadal? Doncs ara és el moment de fer-ho. L’equip de gestió del setmanari ha calculat que necessitaríem uns 120 subscriptors més per encarar l’any 2008 de forma econòmicament viable. Pagar
Hi ha dies en què et sents així, com en la cançó d’El Mal Ja Està Fet. [N’hi ha més] Em llevo, plou, compro l’Avui, café amb llet i un de formatge. Time tria Putin com a "l’home de l’any". Debat sobre l’article de Salvador Sostres argumentant que Guantanamo és l’únic espai de democràcia a
El bateria d’Els Pets, Joan Reig, encapçala des de fa poc més d’un any un nou projecte musical anomenat Refugi. L’objectiu de l’experiment d’en Reig, que ja combina la militància a Els Pets i Mesclat, és treure la pols a una sèrie de "cançons oblidades". Fins fa poc la formació no tenia cap material d’estudi,
Ahir vam anar a l’Apolo (2) a treure el cap a la presentació del primer treball d’un nou projecte apadrinat per la casa Bankrobber: Tarannà. El disc es diu Senyals de vida i, per dir-ho fàcil, seria un intent de fer pop amb paràmetres de jazz, o de traslladar el jazz al terreny del pop.
Reforma o revolució: un vell dilema. [N’hi ha més]És l’home al qui cal reformar? O, per contra, és la societat la que està malalta i s’ha de reconduïr -o destruïr? Un vell conflicte entre la psiquiatria i la sociologia que la novíssima Reial Companyia de Teatre de Catalunya aborda a Rrreforma, una proposta entre la
Aquí us deixo l’article que he publicat a El Punt sobre el "desallotjament" de cinquanta grups de música que assajaven fins ahir en un històric espai del carrer Mèxic de Barcelona. El "cas Makabra" es repeteix, en aquest cas, però, en l’àmbit de la música, en un espai llogat legalment i sense problemes de soroll.
Hi ha grups que estan a la que salta, sempre atents a l’actualitat. És el cas del trio de Sants Pirat’s Sound Sistema, que ha fet una versió/remescla del tema "Tancs" del seu darrer disc, Vol. II (Propaganda pel Fet!, 2007) titulada "Dret de decidir". Era una de les "perles" que tenia acumulada al correu
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar el passat mes de juliol en una conferència de premsa a l’Acampada Jove que, pel que fa a la música, hi hauria una "tardor calenta". Els mesos anaven passant i la cosa estava més aviat tèbia. Però malgrat el fred, l’hivern no arriba fins al 21
Per als qui el segueixen de fa temps aquest titular sonarà obvi en excés, però potser és necessari vist l’èxit del YouTube amb l’adaptació que el cantautor de Solsona ha fet de "Ni una sola palabra" de Paulina Rubio (més de 21.000 visites en cinc mesos). Potser per això, ara Mas es reivindica recordant-nos via
Aquesta era la xifra de correus electrònics acumulats a la meva bústia durant la quinzena de dies que he estat de vacances. I això que he anat consultant periòdicament el mail per esborrar spam i evitar que se’m colapsés la cosa… És que els grups de música i les discogràfiques envien de tot. Voleu alguns
L’any 1922, només dos anys després de la Setmana Tràgica catalana, una rebelió sindicalista de caire llibertàri sacseja la provincia de Rio Grande, a la Patagònia argentina. Més de 1.500 obrers, que reclamaven millores salarials en les condicions laborals dels treballadors del camp, moriran assassinats mans de l’exèrcit argentí, sota les ordres del llavors president
Tal dia com avui, fa un any, inauguràvem aquest bloc (i, no cal dir-ho, la resta d’Endeblocs impulsats pel grup Enderrock i Vilaweb). Ni de bon tros m’hagués imaginat que, 365 dies després, Al darrera la nevera estaria apunt d’assolir les 30.000 visites, 170 apunts i més de 200 comentaris. L’objectiu era, i segueix sent,