Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Festival ectoplasmàtic
Avui comença a Sant Celoni (Vallès Oriental) l’Acampada Jove que organizen les JERC. El festival més ectoplasmàtic dels que s’organitzen als Països Catalans: és de llarg un dels més multitudinaris (38.000 persones el 2006), però mai aconsegueix grans espais als mitjans de comunicació. És com un fantasma que recorre Europa… El que passa és que cada any hi va més gent.
L’Acampada és com el Viñarrock en clau catalana: molta gent, molt jove, molta festa i grups entre la reivindicació política i el bon rotllet festiu. No se quins són els motius d’aquest silenci general. Probablement a que l’organitza un partit polític. Però independentment d’això, crec que la premsa n’hauria d’informar, perquè és tot un fenomen de masses juvenils. Centenars de milers de joves dels Països Catalans hi han trobat, al llarg dels últims dotze anys, un espai de socialització diferent. Aquest any el carrer és tan eclèctic que va d’Ojos de Brujo a Obrint Pas, i hi desfilaran alguns dels principals grups de la música catalana.
(Per cert, sempre hi ha excepcions: amb la web de l’Enderrock en farem una cobertura diària, també en parlarem a la revista i farem unes cròniques per El Punt. Bé, i aquest bloc també n’informarà, en la mesura del possible.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi estic d’acord: és un fenomen bastant ectoplasmàtic, però la veritat és que no em sap greu, i mira, em costa reconèixer-ho. Si es comptabilitza pel nombre de públic hauria de tenir més presència als mitjans, però potser no cal dedicar-li massa profunditat al tema:
Altres festivals catalans serveixen més aviat d’aparador de grups i, banda d’això, porten un parell d’estrelles per aglutinar gent. No és la fórmula més eficaç per ser líders de públic però ho trobo infinitament més interessant. Fer descobrir propostes noves i autofinançar-se amb els grups consolidats. Potser hi van 5 mil o 10 mil persones només, però això, jo crec que hauria de sortir als mitjans. Com a "cosa" cultural, encara que no sigui de masses.
Si tens calers i no et preocupa massa que la gent descobreixi nous grups, la fórmula correcta és la de l’Acampada: Ojos de brujo, Obrint pas, Celtas Cortos. Per això triomfen: perquè saben què agrada, perquè tenen calers per pagar-ho i perquè ho venen sota l’etiqueta d’ "Independència i Socialisme" que ara ven més entre els joves catalans. Res més. Contingut polític ben poc.
Sí, és cert, és un fenomen més aviat ectoplasmàtic, però per més d’una raó…
(Ah, i ara també he llegit l’article del "Cataclisme monumental" i l’he trobat del tot encertat!)
Roger i Eli, aveure si ens veiem allà!! com l’any passat jo en clau d’artista! (i enguany no cal que em pregunteu si sóc "jerqui"!)
…per cert, millor no parlem del Rebrot, no? 😉
Si parlem de repercussio als mitjans, per exemple els premis de la mùsica en valencià del Col.lectiu Ovidi Montllor, donats fa uns 15 dies a València, no tenen repercussio ni tant sols pels mitjans suposadament afins com vatros els de Enderrock. Passe’t pel bloc de la caseta del Plater o la Rosca en all (tots de Vilaweb, però no suficientment guais com ser ser endeblocs) i mira el que en diuen de vatros i la vostra ignorància al que ve del Sènia en avall. I este estiu fareu com sempre, tota la trupe a Rebrot, Senglar i la festa jerqui i ni un trist becari anirà a Dènia o al Aplec dels Ports? Molt bé!