Al darrera la nevera

De tant en tant et trobes amb cançons que, no saps ben bé perquè, però et sacsegen els fonaments. Això és el que em va passar fa unes setmanes quan vaig escoltar El nus (Temps Record), debut discogràfic del cantautor d’Arenys de Mar Didac Rocher. Un dels treballs més reeixits en l’àmbit de la cançó del que portem d’any: de ben segur en sentirem a parlar. [Més]

Ja fa temps que esperavem el debut d’aquest músic i cantant, i realment, escoltant el resultat final podem dir que l’espera ha valgut la pena. I molt. Si voleu buscar-hi referents entre la parròquia local, és inevitable citar Roger Mas, la pulcra i bucòlica senzillesa d’Anímic, o si mirem més enrera, les musicacions de Martí Pol que feu Ramon Muntaner a Presagi. Si pareu l’orella més cap enfora, hi sentireu els ressons d’aquesta onada de folk-pop anglosaxó tipus Keren Ann o Dayna Kurtz, i matisos de l’allargada ombra dels primers Radiohead.
Rocher explicava, en una petita entrevista que li vam fer abans de l’estiu, que El nus seria “un treball important i ambiciós”. Però això està enregistrat i mesclat entre els estudis Gravaciones Silvestres de Marc Parrot i Infusiones Musicales de Jordi C. Corchs, amb la producció de Dani Ferrer (teclista de Love of Lesbian i Sanpedro). Didac Rocher ens ensenya tretze cançons de perfil acústic on música i poesia es confonen, amb arranjaments de corda i vent pulcrissims i gens carregosos. En cançons com “Negra nit” sentim la pletòrica veu de Bikimel –una altra que, si algun dia treu un disc, ens tremolaran les cames a tots. Sona com si Kitsch s’haguessin convertit en un grup acústic a “Confeti negre” i musica imparables com Carles Duarte –“Cos d’ivori”– o Sebastià Alzamora –”37 graus”–. Sens dubte un treball apassionant, amb matisos a cada nova ecolta. No us el deixeu perdre!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!