L'ull de l'actualitat

Guillermo García | Doctor en Dret

El text que envio a continuació es basa en una conferència del professor Julien Pieret de la Universitat Lliure de Brussel·les el 29 de setembre de 2023 i relativa a l’actual situació jurídica i processal del procés d’extradició de Julián Assange per part del Regne Unit cap a EE. .UU. Es tracta d’un resum-síntesi de caràcter subjectiu (sóc doctor en Dret) i no d’un dictamen d’un servei o gabinet jurídic encarregat de la defensa de J. Assange. Té doncs el valor d’una opinió personal i potser ajudi a comprendre el complex de la matèria i de l’assumpte tractat. I potser també, en part, el perquè aquest procés d’extradició s’estigui dilatant durant tant de temps.

1) El TribEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans), amb seu a Estrasburg, té entre les seves missions principals la de vetllar pel compliment de la ConvEDH (Convenció Europea de Drets Humans) i una de les seves característiques més rellevants consisteix en la possibilitat de admetre a tràmit recursos o apel·lacions d’individus contra estats que hagin signat i ratificat aquesta Convenció per violacions a drets i llibertats previstes en aquesta Convenció. I aquest és el cas, en principi, del Regne Unit de la Gran Bretanya.

2) El Reglament de Procediment del TribEDH inclou un article, el 39, relatiu a les mesures cautelars, que podria servir per paralitzar un procés d’extradició mentre el TribEDH decideix sobre el fons de la qüestió, és a dir, l’eventual vulneració de drets i llibertats contemplats a la ConvEDH. Tot i això, el professor Pieret esmenta un cas en què l’Estat belga va incomplir el mandat d’aquest Tribunal en aplicació d’aquest article, el cas Nizar Trabelsi, que contràriament al mandat del TribEDH va ser extradit als EUA i on després de deu anys de presó en condicions lamentables va ser absolt dels càrrecs que se li imputaven. Tot i això, l’Estat belga ho ignora completament i no reclama el seu retorn pel que incomprensiblement i arbitràriament segueix a la presó als EUA.

Així mateix, el Regne Unit ha mostrat en el passat la seva escassa simpatia cap al Tribunal esmentat malgrat acceptar formalment la seva competència sobre el seu territori. Així que, en cas que aquest Tribunal ordenés la paralització de l’extradició sobre la base de l’article 39 esmentat, cal estar previnguts respecte que el Regne Unit desobeeixi i no apliqui aquesta paralització provisional de l’extradició malgrat estar formalment obligat a això.

3) En aquest sentit, hem d’estar previnguts així mateix contra la idealització del Dret i de les lleis, ja que malgrat existir raons jurídiques fonamentades i de lleis a favor seu pot passar, i així sembla passar en el cas de Julián Assange, que els obligats a complir aquestes lleis (en aquest cas els Estats que han signat i ratificat la ConvEDH) es neguin a fer-ho, entre altres motius, perquè aquest Tribunal no té força coercitiva (una policia judicial, per exemple) per obligar els Estats part de aquesta Convenció a complir el dret i les lleis internacionals de la mateixa manera que ho fa un Estat respecte dels seus ciutadans.

Així doncs, l’efectivitat del dret i de les lleis internacionals encara que estiguin vigents, i per tant els estats estiguin formalment obligats a complir-les, es pot veure seriosament limitada segons el context polític (i en l’àmbit internacional segons el context geopolític) atès que aquesta efectivitat depèn en gran mesura de si es disposa d’una força real per fer-les complir.

4) Tot i així, hi ha l’esperança que el TribEDH, en primer lloc, admeti a tràmit el cas de J. Assange, per posteriorment procedir si escau a l’aplicació de l’art. 39 del seu Reglament de Procediment, relatiu a les mesures cautelars, amb la consegüent ordre de paralització del procés d’extradició, aspecte aquest que el professor Pieret assenyala com a particularment dificultós per al TribEDH, com s’ha assenyalat, i pel que sol ser reticent i “tímid” a aplicar-ho.
Així mateix, els advocats implicats mantenen l’esperança que el TribEDH es pronunciï sobre el fons de la qüestió, és a dir respecte de si s’han incomplert drets i llibertats fonamentals contemplats a la ConvEDH, com per exemple:

• garanties relatives a la llibertat de premsa i informació,
• a un procés judicial just i equitatiu, així com pel que fa al procediment d’extradició,
• a la prohibició de tortures (fins i tot psicològiques) i de tractes inhumans i degradants,
• etc.

En efecte, aquí és on el TribEDH comprometeria -tal com assenyala el professor Pieret- el prestigi aconseguit per part d’aquest Tribunal durant decennis com a garant dels drets i les llibertats fonamentals contemplats a la ConvEDH. Una resolució favorable a J. Assange confirmaria aquest caràcter de garant ferm de la dita Convenció per part de l’esmentat Tribunal davant dels Estats i els tribunals interns incomplidors de la ConvEDH.

Per contra, una inadmissió del seu cas o una resolució desfavorable a J. Assange suposaria una reculada notable i tiraria per terra tota una jurisprudència duta a terme per aquest Tribunal durant decennis. Així mateix, encoratjaria que altres Estats incomplissin la ConvEDH i es comportessin amb la mateixa arbitrarietat que el Regne Unit respecte d’aquest cas.

5) Explica finalment el professor Pieret que, si s’extradita J. Assange als EUA, aquest Estat no reconeix la ConvEDH ni la competència del TribEDH per jutjar si s’han respectat els drets humans i les llibertats fonamentals en el cas de J · Assange. Els seus equivalents al continent americà, és a dir la Convenció Americana de Drets Humans i la Cort Interamericana de Drets Humans, tampoc són reconeguts pels EUA. Per tant, cal esperar que aquest Estat actuaria tan arbitràriament o més, si és possible, que el Regne Unit respecte de J. Assange.
Tanmateix, com s’ha assenyalat, un pronunciament favorable per part del TribEDH europeu a favor de J. Assange posaria encara més en evidència l’escassa disposició dels Estats esmentats a complir les seves obligacions respecte del dret internacional i, en particular, respecte dels drets. humans i de les llibertats fonamentals malgrat proclamar-se “Estats de Dret”.

6) A tall de conclusió, voldria destacar que el propòsit de redactar aquest text és sobretot assenyalar on resideixen els punts forts en què resideix la defensa d’Assange des del punt de vista jurídic i processal segons l’opinió de l’autor, és a dir, hi ha raons jurídiques sòlides i fonamentades, i no només ètiques, a favor seu.

Es podria dir que els obstacles a la seva posada en llibertat assenyalats en aquest text obeeixen més aviat a motius aliens a allò jurídic, és a dir a la poderosa i perversa voluntat dels que es consideren perjudicats per les revelacions de Wikileaks, que per cert són certes, valgui la redundància. Assange no ha mentit, sinó que ha exercit el dret humà (article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (*) de donar a conèixer a la comunitat internacional informacions que ens afecten profundament i el coneixement de les quals ens és privat per dirigents d’Estats hostils que aquesta veritat sigui coneguda.

En qualsevol cas, malgrat els obstacles esmentats, conèixer-los i identificar-los ha de servir-nos de profit i d’utilitat per no descoratjar-nos ni ser obstacles per mantenir, sinó més aviat reforçar la nostra convicció, la nostra habilitat i la nostra capacitat per donar suport a la causa d’Assange no només a l’àmbit jurídic. Cal tractar de donar a conèixer al màxim de gent les enormes injustícies i arbitrarietats que s’estan cometent amb Julián i quant guanyaríem tots amb el seu alliberament. La seva llibertat és la nostra.

(*) Declaració Universal dels Drets Humans, article 19: Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, investigar i rebre informacions i opinions, i difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!