ROCKVIU

The Dogs D’Amour, Telecogresca – Sot del Migdia (Barcelona), 22 d’abril de 1994

Després de tant de Sònar tornem a les batalletes amb una actuació dels Dogs D’Amour que n’hi ha que es refereixen a ella com si es tractés d’una llegenda urbana. Però va ser certa, va passar en una Telecogresca i en alguna cinta Betacam perduda segur que hi ha imatges en vídeo (mot buscades) ja que es va retransmetre per dues pantalles. De moment aquí hi ha un parell de fotos d’aquella nit.

El concert era la ja clàssica salvatjada que fins aleshores eren els bolos dels Dogs D’Amour, una mescla de sexe, drogues i rock’n’roll amb tots els tòpics ben assimilats des de la dignitat d’encapçalar la segona divisió.

I quan els van donar la oportunitat de tocar en un escenari gran i davant d’un fotimer de gent alcoholitzada, Tyla es va creure tota una estrella del rock.

(quina animalada va fer?)

Cap el mig de l’actuació Tyla, totalment drogat fins les celles, va agafar una ampolla de vidre, la va fer miques i amb el coll va començar a tallar-se per tot el cos. Va continuar amb l’actuació, per les pantalles gegants de vídeo se’l veia amb tot el cos sanguinolent tirant-se pel terra i reproduint l’antepenúltima cerimònia del rock and roll, mentre la banda continuava com si no passés res.

Però aquesta no va ser la escena més patètica. El pitjor havia d’arribar als bisos quan va sortir sense haver-se netejat encara la sang del pit ni curar-se les ferides portant a les mans… un cartró de sangria Don Simón! Quina poca dignitat! No tenien cap ampolla de Jack Daniels per quedar una mica millor amb els tòpics?

Recordo també que als camerinos en Salvador Escribà de La Salseta del Poble Sec se’n feia creus del que havia passat a l’escenari on havien de tocar ells després.

Legint la seva bio a l’Allmusic descobreixo que això mateix ho havia fet ja l’any 1990 a Los Angeles i que va significar l’aturada de la banda per dos anys. Després de l’esbudellament de la Telecogresca, els Dogs D’Amour no van recuperar-se de la orgia de drogues i alcohol fins deu anys després… però ja era massa tard. Els intents de rehabilitació de Tyla en els bars de Barcelona, on va viure una bona temporada, no van servir de gaire.