ROCKVIU

Summercase 2008, Parc del Fòrum (Barcelona), 18 de juliol de 2008

L’any passat al FIB van aparèixer grupets que portaven escrites frases
com “temazo” o “esta es buena” per cridar l’atenció. Ara s’ha institucionalitzat i una marca
cotxes se n’ha apropiat de la idea.

Grinderman

Podria deixar anar frases com “les portes de l’infern van obrir una escletxa al Summercase”, “el predicador de l’apocalipsi”, “Nick Cave va omplir de foscor el festival”, tot de tòpics quan la realitat va ser única: Cave i els seus Grinderman van fer un concert de la hòstia, una bomba que va esclatar a primera hora de la nit i que va fer desaparèixer als que van tocar abans i als que tocarien després.

Els Pets

“Benvinguts al ball de tarda d’Els Pets, en el qual transformarem el món indie d’una vegada i per sempre”. Poques vegades he passat tanta calor en un concert d’Els Pets, pitjor estava en Gavaldà al final de l’actuació vermell com un tomàquet i fent la competència a les gambes guiris que corrien per allà. Per ser primera hora de la tarda, l’afluència de públic al seu concert no va ser gent menyspreable.

Ian Brown

A aquest filldeputa li tinc mania des de que en un concert dels Stone Roses el 8 de maig de l’any 1995 a la sala Zeleste li va buidar una llaura de birra a l’objectiu d’una càmera d’un company. Doncs, això, aquest cretí ahir va tornar a Barcelona per fer de nou el gilipolles a sobre d’un escenari sense cap gràcia ni classe de cap mena. Però ja no li cal tocar els collons amb les cerveses per cridar l’atenció. Ara hi ha altres imbécils, com algú que hi havia a primera filera de Maxïmo Park que em va tirar un RedBull a sobre. Quina pringada més fastigosa.

Edwin Collins

Sabia que Edwin Collins havia patit una embòlia que per poc no ho explica. El que no sabia era que quedés tant tocat. El seu aspecte, amb crosses i part del cos paralitzar, està més a prop d’Ian Dury que no del nen maco i rosset que cantava “A girl like you”.

Blondie

La senyora no volia que la fotografièssin les arrugues i als mitjans de comunicació els hi van oferir fotos fetes des de la taula de so. Així que amb l’impacte als tímpans encara de la descàrrega de Grinderman, vam haver de buscar-nos lloc a les atapeïdes primeres fileres. Qui obria el trencagels per travessar carregats de bosses i càmeres la marea humana? l’alt (Luís Lecumberry, 1,90 d’alçada) o el gordo (un servidor que no pensa dir el pes)? Si, com és habitual li va a tocar obrir el pas al fati passar al davant, apartar les criatures i deixar el camí lliure a la resta de companys.

Primal Scream

Sembla que Primal Scream s’han oblidat de la tasca d’escriure la banda sonora per la tercera guerra mundial. Ahir van sonar, com ho diria, previsibles? domesticats?

The Verve

He de reconèixer que mai han estat sants de la meva devoció, però ahir em van agradar força.

Interpol

Tot un fenòmen de fans a base de fer un buidatge al llegat de Joy Division.

I per acabar un bonic vídeo d’aquells que es penjen al Youtube i la crònica

Crònica publicada a El Punt el dia 19 de juliol de 2008

Himnes urbans

El Summercase constata al Fòrum que The Verve
manté intacta la seva bellesa lisèrgica i Primal Scream es domestiquen
amb el pas del temps. Ahir, Mishima va omplir la carpa del festival i
Antònia Font van actuar davant d’un públic còmplice i nombrós

XAVIER MERCADÉ.
Barcelona

Després de la descàrrega aclaparadora de Nick
Cave i els seus Grinderman i de la festa que va provocar el concert de
Blondie, el nivell dels concerts del Summercase divendres a la nit va
quedar tant alt que cap altre grup de la nit va poder superar-ho. La
banda de Nova York Interpol va demostrar ser un «fenomen fan» en petit
format a base d’himnes foscos hereus del llegat de Joy Division, mentre
que, gairebé en paral·lel, en un altre dels quatre escenaris del Parc
del Fòrum, els Maxïmo Park deixaven anar la seva fórmula de pop de
consum immediat sense efectes secundaris.

Tot i que una
laringitis de Richard Ashcroft va posar en perill la primera actuació
al país de The Verve, finalment van trepitjar l’escenari principal del
Summercase. Això sí, amb vint minuts de retard. Deu anys de silenci no
han estat suficients per afectar els himnes urbans de The Verve, que
encara mantenen la seva bellesa lisèrgica, tal com es va poder
constatar amb un repertori en el qual no hi van faltar clàssics com ara
Space and time, Bittersweet symphony o cançons d’estrena com ara Love is noise.

A
quarts de tres de la matinada, els Primal Scream, tot i continuar
tenint un directe convincent i compacte, van sonar en aquesta segona
visita al Summercase massa convencionals i, fins i tot, domesticats. Un
greuge per a una banda que al seu moment semblava haver-se proposat
escriure la banda sonora de la tercera guerra mundial.

Ahir,
finalment, en el segon i últim dia de festival, Mishima i Antònia Font
van tancar amb èxit les seves actuacions en ple horari de tarda. El
grup de David Carabén, després del seu pas triomfal pel Faraday de
Vilanova, va omplir la xafogosa vela del festival mentre els
mallorquins, amb molt més públic que Els Pets el dia anterior, van
satisfer un públic còmplice i predisposat a passar-ho bé amb cançons
com ara Darrera una revista, Alegria, Astronauta rimador o Wa Yeah!, amb la qual van acabar el xou. «Gràcies, extraterrestres!», va dir a l’audiència el cantant Pau Debón.