ROCKVIU

Sònar-Gran Via II (L’Hospitalet de Llobregat), 19 de juny de 2008

Goldfrapp, decebedors

Terry Hall: Enjoy yourself

Evidentment aquest senyor no és Leila, la xicota estava massa atrafegada al fons de l’escenari, sense llum i envoltada de maquinetes i teclat. És Terry Hall, el que fora cantant dels The Specials i que va fer de vocalista convidat. Llàstima que estigués més pendent en encendre la cigarreta que no pas en afinar.

(crònica)
Una nit inaugural més aviat freda i decebedora que va servir per comprovar que a Goldfrapp se’ls han esgotat les piles i que fins i tot els clàssics autos de xoc ara estan esponsoritzats per una marca de telefonia.

Crònica publicada a El Punt el dia 21 de juny de 2008

Goldfrapp decep en la nit inaugural
XAVIER MERCADÉ.
La jornada inaugural del Sònar de Nit va servir per comprovar que a Goldfrapp se’ls han esgotat les piles. Amb el seu quart disc Seventh tree, el duet format per Allison Goldfrapp i Will Gregory ha volgut reinventar-se i endinsar-se dins d’un so més folk i eteri allunyat de l’electroclash i les influències dels anys vuitanta del seu disc anterior, Supernature. En el directe que vam veure dijous no hi va haver ni sexe ni ambigüitat ni provocació. La posada en escena tampoc va ajudar. Si l’any 2003 la vam veure al FIB vestida d’estricta governanta i fa dos anys al Sònar va aparèixer acompanyada d’unes ballarines vestides de gatones, aquesta vegada, en canvi, Allison Goldfrapp va sortir descalça amb una mena de camisa de dormir o túnica que l’allunyaven del glamour i de les tendències més cool.

Musicalment van portar les tendències bucòliques de Joanna Newsom al seu particular taller de reciclatge: dues arpes, un violí i flautes que defugien qualsevol tendència bastarda del passat. La primera meitat del concert, amb temes del nou disc, va alentir el concert i va descol·locar un públic que venia amb més ganes de festa que no pas de subtileses d’inquietant esperit hippy. Aquells que volien caixes i bombos més accentuats van haver-se d’esperar que sonessin temes com ara Train, Number 1, Ooh la la i Strict machine, però no van arribar a temps: quan la gent es començava a escalfar, el grup va decidir plegar poc abans de complir una hora d’actuació.

LEILA, AMB TERRY HALL
La londinenca d’origen iraquià Leila tenia la dura tasca de fer aixecar els ànims i ho va aconseguir a mitges amb una recepta que no fuig ni de l’academicisme ni de les melodies però mesclant-les amb tota mena de sorolls, seqüències abstractes i elements externs com ara un samplejat amb la veu de Salvador Dalí. Amagada al fons de l’escenari i envoltada de les seves màquines va tenir la col·laboració de diversos vocalistes, entre els quals va destacar la presència de Terry Hall, el que va ser cantant de The Specials, que va estar, però, més pendent de la seva cigarreta que no pas de donar calor i color a la seva interpretació.