ROCKVIU

L’Odi Social, Plaça de la Guineueta (Barcelona), 8 de març de 1986

Ahir vaig rebre de BCore el disc amb la integral de L’Odi Social (myspace i web antediluviana), es a dir Que pagui Pujol, Esventats, dos temes en directe del 1985 i quatre més d’un concert del fugaç retorn de 1997. A més d’aquestes 32 cançons, en el CD et donen un password per descarregar-te nou cançons corresponents al mític Nicaragua Rock de 1986.

I per si fos poc hi ha també unes precioses fotografies que un servidor va fer en aquells anys. Es a dir, tot força recomanable. A més el Gos cada cop em comenta que ja falta menys pel seu retorn.

(segueix amb batalleta tonta recuperada d’alguna neurona perduda)
Fa unes dotzenes d’entrades d’aquest bloc vaig parlar del concert “Perros No!” que vam organitzar la gent dels fanzines Teorías Histéricas, El Watikano Informa i el meu, el Voll-Ker. Va ser a la sala Zeleste, al carrer Argenteria, el gener de 1986 i amb un cartell composat pels danesos Zero Point, Subterranean Kids i L’Odi Social.

Quan estàvem a la taquilla intentant filtrar a tots els que volien entrar amb el morro pel davant (si, els que anaven a fer cors amb L’Odi Social) de cop i volta un senyor gran i ben vestit va deixar anar els setanta duros de l’entrada i es va endinsar a aquell infern particular per sortir amb cara de gos al cap de pocs minuts.

Poc després va sortit una punkirula acompanyada per un crostes difícilment presentable i, en un estat alcohòlic lamentable, ens va explicar que aquell senyor era el seu pare i que havia anat per dir-li que o tornava a casa o li llençava tot el que hi havia d’ella a casa a les escombraries.

Crec que aquella nit els escombriaires van tenir feina recollint discos d’Exploited, RIP i Tijuana in Blue, cinturons de punxes i samarretes estripades.