ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

PS 2012 – diumenge. Punt i final.

Publicat el 4 de juny de 2012 per rockviu
PRIMAVERA SOUND 2012, Arc de Triomf (Barcelona), 3 de juny de 2012

RICHARD HAWLEY

NACHO VEGAS


Crònica publicada a El Punt Avui en data 4 de juny de 2012

Cançons sota la pluja

L’Arc de Triomf va ser l’escenari escollit per acomiadar-se i tancar la dotzena edició. I, tal com va passar amb l’inauguració dimecres al mateix espai, l’esplanada es va anar omplint gradualment d’un públic, això sí, que ja mostrava signes de cansament a la cara però que volia exhaurir fins a l’últim minut del festival i va saber aguantar, malgrat els xàfecs que van caure.

Lorena Álvarez, cantant asturiana, parteix de la cançó tradicional i ha sabut crear un espai en què regna el pop amb un llenguatge senzill i planer que va reeixir perfectament. Joe Crepúsculo, nom rere el qual s’amaga el barceloní Joël Iriarte, ha trobat amb el seu darrer disc, El caldero, un so més depurat sense defugir en cap moment l’amateurisme de la seva particular proposta. Nacho Vegas, cada cop més compromès i enrabiat per la situació política i social actual, ha anat canviant el seu missatge introspectiu per passar a una crítica sentida. D’acord amb aquest tarannà, va dedicar Dry Matini SA als Mossos d’Esquadra, “una gent que s’encoratja en les distàncies curtes”.

La pluja va respectar les actuacions però el gran xàfec va caure un cop va acabar l’actuació de Vegas, fins a la sortida a l’escenari de Yann Tiersen i la seva banda, i no va deixar de plovisquejar la resta de la nit. El francès s’ha refugiat en un particular i personalíssim univers en què l’herència de la chanson està unida amb un detallisme sonor amarat de melangia, bases elèctriques i detalls crepusculars.

Richard Hawley està emprenyat, no només per la situació política actual –tal com transmet en el seu darrer disc Standing at the sky’s edge–, sinó també per haver-se trencat el turmell la nit anterior al Fòrum mentre gaudia dels concerts del Primavera Sound, sense haver-se’n adonat fins al matí següent en llevar-se. Va aparèixer a l’escenari amb una cadira de rodes i va fer tot el concert assegut, encara que sense perdre mai l’elegància. En el repertori va intercalar les cançons més elèctriques del nou disc amb clàssics com ara Tonight the streets are ours i Open up your door.


YANN TIERSEN

LORENA ÁLVAREZ Y SU BANDA MUNICIPAL

JOE CREPÚSCULO


//

El set-list de Richard Hawley

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.