A la vora dels escenaris Vice i Pitchfork hi havia ancorats tres vaixells i els seus patrons van aprofitar el festival per convidar les seves amistats a un sopar amb vistes al festival. Poc podien imaginar-se que la de divendres no era la millor banda sonora per acompanyar una vetllada tranquil·la. En el mateix moment en què The Cure ens cantaven que els divendres són també per enamorar-se, a l’escenari Vice els Napalm Death van voler mostrar amb tot luxe de detalls les possibilitats sonores del doble bombo i la velocitat extrema del grindcore a un públic més educat en sons menys radicals. Ràpids i contundents, també van haver de sobreposar-se a un espontani del públic que no deixava de cridar-los que eren uns venuts i una banda comercial, tot i que a cada cançó la banda britànica demostrés el contrari. Però als dels luxosos velers segur que se’ls van ennuegar les postres amb Mayhem i la seva impressionant posada en escena: caps de garrí, sang, torxes, odi, creus invertides, invocacions satàniques, trossos de calaveres i tot l’imaginari que envolta la banda més popular i controvertida del black metal escandinau. Veus sorgides de la ultratomba del més profund de la gola del cantant Attila, guitarres esfereïdores, ritmes en constant mutació i una actitud que provocava respecte i temor, deixant clar que són una de les bandes amb una de les llegendes negres (assassinats, suïcidis, cremes d’esglésies) més esgarrifoses del món.
Per la cara que feien els dels vaixells, de ben segur que haguessin preferit anar al concert dels francesos M83. Amb un guió molt similar al que van oferir el passar mes de març a la sala Razzmatazz, van saber alternar pujades i baixades mesclades amb l’esperit més hedonista de la nit i van tenir el seu particular moment de glòria amb Midnight City, cançó que podria convertir-se fàcilment en himne d’aquesta generació que anomenen perduda. Per la seva banda, The Rapture van oferir una bona dosi de pop endollat a la música de ball ideal per desengreixar i deixar-se endur pels ànims adolescents, oblidar-se dels problemes i deixar que el cos decideixi amb la ment oberta.
Tweet
//