ROCKVIU

Primavera Sound-Parc del Fòrum (Barcelona), 31 de maig de 2008

Shellac

Les Savy Fav

Madee

Buffalo Tom

Za + Don Simon y Telefunken + Dirty Projectors

Rufus Wainwright

Silver Jews

Mission of Burma

crònica

Doncs un Primavera Sound menys i moltes hores a sobre passejant entre els escenaris, amb les baralles justes (i justificades).

Avui em fan mal els peus, encara no he recuperat hores de son, però he pogut mantenir la dignitat fins el final. La colada amb en Carles al backstage de l’escenari ATM va ser un gran fi de festa: fer una birra al costat d’Steve Albini no és una cosa que passi cada nit.

Crònica publicada a El Punt el dia 1 de juny de 2008

Llangardaixos i dinosaures

Enrique Morente amb Lagartija Nick, la
descàrrega elèctrica de Shellac, els sorollosos Dinosaur Jr i el
cantant de Les Savy Fab vestit amb canyes i fulles van marcar dissabte
a la matinada l’últim tram del Primavera Sound

Xavier Mercadé

La cultura festivalera en aquest país
creix a bon ritme, fins al punt que sigui tot un encert del Primavera
Sound que el festival compti amb una guarderia per als més petits.
Durant divendres i dissabte aquest espai obert fins a les dotze de la
nit va oferir també una sessió del Minimúsica. Davant d’un públic menys
nombrós que el dels escenaris principals, però també força exigent,
grups com ara Grande-Marlaska, el nord-americà David Thomas, els
sorollosos Za i els imaginatius Don Simon y Telefunken van acostar
l’univers musical del festival als més menuts. Tota una inversió de
futur.

El perill de pluja que planava sobre l’última jornada va
esvair-se a partir de les sis de la tarda deixant tot el recinte
envoltat d’una boira que va fer desaparèixer fins i tot les torres de
Sant Adrià.

Madee, en la jornada de dissabte, van oferir un
concert musculós i convincent, i els californians Okkervil River, que
inauguraven l’escenari més gran, van obrir la vena sensible i enèrgica
que sembla la marca de la casa. El retorn de Mission of Burma als
escenaris va quedar en un concert esmorteït i faltat d’ànima fins al
punt que no pagava la pena els 96 esglaons que s’havien de baixar (i
després pujar) per accedir al nou escenari d’aquesta vuitena edició del
festival. En canvi, caldrà recordar el nom Silver Jews per
subratllar-lo en el programa quan tornin al festival.

La renovació flamenca que va suposar el disc Omega (1996) del cantaor
Enrique Morente amb el grup granadí Lagartija Nick va tornar a posar-se
en escena seguit pel públic com si fos una cerimònia iniciàtica. Però
el començament del concert dels incendiaris Dinosaur Jr. a l’escenari
veí va acabar tapant matisos i esmorteint l’actuació. Al mig de la
batalla sonora entre dinosaures i llangardaixos, començava una processó
cap a l’escenari ATM, que es va omplir de gom a gom pel concert de
Shellac. El grup d’Steve Albini ja va deixar a tothom amb la boca
oberta quan van actuar a l’Auditori del Fòrum ara fa dos anys, i eren
molts els que no es volien perdre la seva descàrrega elèctrica. Una
actuació que va estar a l’alçada de les expectatives, creant un dels
moments més memorables d’aquest Primavera Sound.

Per trobar el grup freak
del festival va caler esperar fins a la matinada, quan van sortir Les
Savy Fav amb el seu cantant Tim Harrington vestit amb canyes i totes
les fulles que va poder arreplegar, llançant-se al públic a la tercera
cançó, lluint un banyador de cos sencer impossible de descriure i
signant una de les actuacions més impactants del festival. Animal
Collective figuraven en totes les travesses com un dels grups que no
s’havia de perdre, però van decebre amb una posada en escena
desdibuixada.

La pluja que va rebre els visitants a la tarda va
tornar a aparèixer en forma de xàfec cap a les quatre de la matinada,
precipitant la clausura de tres dies esgotadors de festival.