ROCKVIU

PopArb, Arbúcies (La Selva), 27 de juny de 2008

La Casa Azul

Sidonie

Manos de Topo

(CRÒNICA)

Crònica publicada a El Punt el dia 29 de juny de 2008

Revolució sexual al PopArb

Sidonie i La Casa Azul, triomfadors de la primera jornada del festival d’Arbúcies

XAVIER MERCADÉ.
Arbúcies (La Selva)

Quan el Poparb va començar a caminar l’any 2004
n’hi havia que no li asseguraven gaire futur ja que no hi havia prou
planter per mantenir el nivell del cartell. El temps ha donat la raó al
Poparb i el festival continua nodrint-se de propostes fetes al país
dins d’uns paràmetres de risc i actualitat en una escena inquieta que
no para de créixer i que convida a l’optimisme. Aquesta quarta edició
es va encetar divendres amb només els dos escenaris de Can Cassó i amb
un seguit de propostes que van deixar el llistó ben alt.

El
Poparb és un festival gairebé familiar. Sense aglomeracions, en un
entorn amable i agradable i una programació coherent. Un d’aquells
espais en què els músics disfruten veient els concerts dels seus
companys de cartell i on la natura i l’ambient són al·licients
primordials. No era difícil trobar-se Guillamino com a espectador de
Conxita i els Manos de Topo ballant esbojarradament a primera fila d’El
Guincho.

El pop minimalista d’Anímic va ser l’encarregat de donar
la benvinguda als primers espectadors del Poparb. La banda del Bruc va
oferir una curta però càlida actuació.

Els sabadellencs Manos de
Topo irriten o entusiasmen, però no deixen indiferent. I aquesta és una
de les seves majors virtuts ja que són una proposta amb una
personalitat ben definida per la veu de Miguel Ángel Blanca i el
surrealisme de les lletres que provoquen els sentiments i les
sensacions enfrontades a les cançons del seu únic disc Ortopedias bonitas.

Sidonie
és un grup que en directe tenen una solvència contrastada i àmpliament
demostrada al llarg dels anys. El Poparb no seria el festival en què
defraudarien. Amb les cançons de Costa Azul perfectament
engreixades, després d’un any de passejar-les per arreu de l’Estat, van
oferir un concert convincent que va acabar amb la banda tocant al mig
del públic.

El concert de La Casa Azul, el nom més esperat de la
nit, va ser una simpàtica presa de pèl però que no intenta enganyar
ningú. Guille Milkyway va sortir tot sol a l’escenari tocant guitarres
i teclats i envoltat de cinc pantalles de vídeo molt ben coordinades
que van mostrant les imatges dels músics que suposadament l’acompanyen.
És a dir, un 90% de la música era pregravada però això no va decebre un
públic que anava predisposat a gaudir i ballar un arsenal d’himnes
plàstics i fantàsticament pop. El mateix Guille va mostrar un cert
nerviosisme inicial pel risc d’una proposta que va començar amb la
cèlebre La revolución sexual i que va fer moure tothom en una espècie de karaoke modern. Una actuació que dissortadament no va incloure la cançó Vull saber-ho tot de tu, la cançó de l’estiu de TV3.

També
sol dalt de l’escenari es va presentar El Guincho, acompanyat només amb
un tambor i caixes de ritmes. Amb una proposta que agermana
l’electrònica gruixuda de consum nocturn amb la fusió ètnica, la música
d’aquest canari establert a Barcelona va ser efectiva per posar el punt
i final ballable de la primera jornada.